DIGICOL·LEGIAL BEAT RAMON LLULL INCA: La meva experiència educativa a Escandinàvia.

El passat curs escolar vaig col·laborar en la revista digital de la meva escola Beat Ramon Llul Inca. Voldria compartir la meva reflexió i experiència en vosaltres, aquí vos en deix l'enllaç i un dels artícles.




Pàg. 150 a 163 i Pàg. 168 a 175

Digicolegial

Publish at Calameo

 

"La meva experiència educativa a Escandinàvia.

Encara recordo aquell primer dia que vaig entrar a l’escola d’ Örebro, una població sueca una mica més gran que Inca. Era un dia de ple febrer, amb neu al voltant i com no, uns 10 graus baix zero. Els 16 alumnes i el mestre que formaven el grup de 3r de primària es disposaven a fer una classe de matemàtiques  fora de l’aula.  Evidentment, el fet em va sorprendre. - fer classe a fora amb aquest temps? - vaig pensar.  No vaig dir res i simplement vaig observar. El mestre, em va dir unes paraules que encara em varen sorprendre més. “No hi ha mala climatologia, sinó roba no adequada.” Dit d’una altra manera, “Si vols fer alguna cosa trobaràs la manera, sinó una excusa”.

Som en Guillem Ramon, ex-alumne, mestre de primària, d’educació física i audició i llenguatge. Encara que prefereixo dir guia d’aprenentatges enlloc de mestre i més endavant sabreu perquè. Vaig estudiar a la UIB, universitat d’ Örebro i a la UNED. Em disposo a explicar el que va marcar la meva visió pràctica sobre el sistema educatiu actual i com puc contribuir com a mestre a preparar els nostres infants per a un futur laboral pròsper, amb una bona gestió d’habilitats socials i emocionals, així com el seu desenvolupament integral. En definitiva, guiar, motivar i preparar l’alumne per a la vida.

Sovint  associem Escandinavia com el cap davanter en educació i sentim a parlar sobre innovació educativa, noves tendències psicosocials, fracàs escolar, TDAH, l’estudi de llengües estrangeres,  ...  Són temes molt actuals en el món educatiu, però que això no ens alarmi, sempre hi haurà diversitat d’opinions i noves corrents per aplicar. El cas és, aplicar-ho i avaluar-ho tenint en compte els recursos i espais del centre sense tocar la línia de la utopia. Per innovar no es tracta de sortir de lo comú, girar la classe d’alt a baix o fer ús de les noves tecnologies i llestos; sinó que es tracta de posar atenció a com utilitzem les tecnologies, els espais i els recursos materials o humans per tal d’engrescar i motivar a l’alumne. És a dir, posar especial atenció a la metodologia. Per què ens estranyem quan tenim un alumne avorrit a classe, si quan està a casa consultant internet s’hi pot passar hores? Vivim en una època on la sobre estimulació està present a tots els mitjans. En mans del professor està guiar aquesta estimulació per a motivar als alumnes.

Avui en dia es pensa que un alumne és intel·ligent perquè treu 10 en quasi totes les assignatures. Jo diria que aquesta idea està obsoleta, ja que el concepte de intel·ligència ha canviat. Avui en dia i segons en H. Gardner, el ser humà posseeix varies intel·ligències i les pot utilitzar al mateix temps.  Per tant, es concep que el cervell humà no és com una prestatgeria que està apunt per memoritzar conceptes i després amollar-los en un full de paper, sinó que el cervell és com una metxa que necessita ser encesa per crear motivació cap a un aprenentatge.

L’aprenentatge s’assimila millor a través d’experiències, experiències que han de servir pel descobriment del propi potencial de l’alumne que el dia de demà el faran sobreviure en la societat actual. És quan entra la figura del mestre o guia, i dic guia perquè és l’encarregat de proporcionar el material a l’infant segons els seus interessos i creant els escenaris i ambients on l’aprenentatge sigui una necessitat.

Podem dir, per tant, que un aspecte fonamental per evitar el fracàs escolar és la motivació. Essent la funció principal del mestre la d’un guia, que usa metodologies per engrescar i motivar a l’alumne, on la intel·ligència o destresa no es mesura en respondre a una pregunta amb una única solució, sinó amb el màxim de solucions possibles. Premiant el pensament divergent, la creativitat i la curiositat, fomentant la participació, l’experimentació i la col·laboració i restant importància a la memorització i les lliçons magistrals del mestre.

Allà a dalt, a Escandinàvia, els pares juguen un paper primordial i s’impliquen plenament en l’educació dels seus fills. Recordo més d’un dia en què alguns pares vengueren a gaudir d’alguna de les nostres sessions de plàstica. A més, els pares complementen l’educació del seus fills amb activitats culturals després de les classes o durant els cap de setmana. Per tant, podem dir que hi ha 3 estructures que encaixen molt bé; l’escola, la família i el recursos socioculturals.

Una diferència clau entre les escoles del nord i les d’aquí és el nombre d’alumnes per aules. Aquí en els millors del casos hi ha uns 25 infants per aula i mestre, mentre que allà uns 15. Aquest fet fa que la educació sigui més individualitzada i l’aprofitament del temps sigui molt més elevat. Això dóna peu a què les jornades escolars de primària siguin de 3 o 4 hores de classe al dia i amb descansos de 15’ entre classes, sumant el temps del dinar, que també és un moment que se considera com a classe [no sabeu les coses que es poden aprendre durant un dinar...].

 Ja que les classes lectives són només de 3 o 4 hores diàries, els mestres tenen temps per invertir en preparar les classes, investigar, formar-se i col·laborar amb altres mestres, pares o institucions.

Un tema polèmic actual és la tasca. A Suècia, molt poques vegades hi ha deures per dur a casa. Es fomenta l’hàbit de treball a l’escola i el que es pot fer a casa és més de caire d’investigació, jocs, lectura, visites culturals, visualització de vídeos o realització d’experiments.

Pel que fa a l’agrupament o nivells, els alumnes escandinaus no estan agrupats en aules segons la seva data de naixement, sinó pels seu nivell maduratiu i sobretot per la seva motivació. Encara que tenim una edat biològica, no tots tenim la mateixa maduresa.

Els estudiants no fan exàmens ni reben qualificacions fins a 5è o 6è de primària, sinó que el mestre redacta per als pares un informe de caràcter descriptiu o informatiu, no numèric.

Perquè tot això es dugui a terme es necessiten professionals no només molt ben preparats sinó amb molt d’entusiasme i passió per la seva feina. Això a Escandinàvia ho saben i ho fa present en les seves proves de selecció per a l’accés a la facultat d’educació, on la nota de tall és un 9 sobre 10. L’educació és una professió amb molt de prestigi i els professors tenen gran autoritat i renom en l’escola i en la societat.

No hem d’oblidar que l’educació és un dels pilars fonamentals del món i com deia Paulo Freire; “L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món”.

 

Guillem Ramon"

VIDEO: L'educació prohibida

L'escola ha complert ja més de 200 anys d'existència i és encara considerada la principal forma d'accés a l'educació. Avui en dia, l'escola i l'educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítiques públiques, institucions educatives, mitjans de comunicació i espais de la societat civil. Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majorment obsoletes i anacròniques. Diem que no acompanyen les necessitats del Segle XXI. El seu principal falència es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col·lectiu.A partir d'aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l'educació d'una forma diferent. "L'Educació Prohibida" és una pel·lícula documental que proposa recuperar moltes d'elles, explorar les seves idees i visibilitzar aquelles experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional. Una pel·lícula documental que es proposa qüestionar les lògiques de l'escolarització moderna i la forma d'entendre l'educació, visibilitzant experiències educatives diferents, no convencionals que plantegen la necessitat d'un nou paradigma educatiu.

L'Educació Prohibida és un projecte que proposa un debat de reflexió social sobre les bases que sostenen l'escola, promovent el desenvolupament d'una educació integral centrada en l'amor, el respecte, la llibertat i l'aprenentatge.

El nou paradigma

EL NOU PARADIGMA per Borja Vilaseca

Per què en general la majoria portem un estil de vida materialista, basat en treballar i consumir? Quina és la raó que el sistema educatiu promogui una mentalitat d'empleat entre els estudiants? Per què gairebé tots els professionals que s'incorporen al mercat laboral depenen de l'Estat, els bancs i les empreses per sobreviure? Què genera que les organitzacions estiguin obsessionades amb l'afany de lucre en el curt termini? I en definitiva, d'on procedeix la nostra actual forma de veure la vida?

La resposta a aquestes preguntes no és senzilla. Entre altres variables, és essencial assenyalar que en funció d'on hem nascut i el tipus de condicionament que hem rebut, hem anat creant una identitat personal en base a les creences familiars, laborals, polítiques, religioses i econòmiques amb les que hem estat modelats per la societat. Prova d'això és el fet que en néixer en un determinat país (o comunitat) solem utilitzar un determinat idioma, defensar una determinada cultura, estar afiliats a un determinat partit polític, seguir una determinada religió i fins i tot donar suport a un determinat equip de futbol .

 El quid de la qüestió rau en que no solem triar les nostres creences (que condicionen la nostra forma d'entendre la vida), els nostres valors (que influeixen en la nostra presa de decisions), les nostres prioritats (que reflecteixen el que considerem més important) i les nostres aspiracions (que marquen allò que volem aconseguir). Més concretament, aquest conjunt de creences, valors, prioritats i aspiracions constitueixen el nostre «paradigma», que vendria a ser la manera en què veiem, comprenem i actuem en el món. La importància de fer conscient el nostre paradigma rau en el fet que també determina les nostres necessitats i motivacions. És a dir, el que creiem que necessitem per ser feliços i el que ens mou a fer el que fem a la vida.

També és l'arrel des de la qual neix la nostra manera subjectiva de pensar i el tipus d'actitud que solem prendre davant les nostres circumstàncies. A partir de tot això, solem collir una sèrie d'experiències i resultats, que són els que finalment determinen el nostre grau de benestar i malestar en les diferents dimensions de la nostra vida. I com que el sistema és un fidel reflex de la manera en què pensem i ens comportem la majoria, el paradigma vigent també determina la manera en què la societat concep l'ésser humà ia l'educació, fomentant un determinat tipus de relacions laborals i organitzacions empresarials.

Doncs bé, a aquesta forma predominant de veure la vida se li denomina «vell paradigma» i actualment es troba en decadència. Sobretot perquè genera resultats de lluita, conflicte i insatisfacció, a més de ser completament ineficient i insostenible. Aquesta és la raó per la qual cada vegada més éssers humans estem comprometent-nos amb la nostra pròpia transformació, deixant d'orientar la nostra existència al propi interès per començar a dirigir-la al bé comú.

Iniciar aquest viatge de canvi personal és un acte d'honestedat, humilitat i valentia, ja que implica abandonar l'arrogància de creure que ho sabem tot sobre nosaltres mateixos i de reconèixer que la nostra forma de pensar i de comprendre la vida pot ser errònia i limitada. La veritat és que en general ve precedit per una saturació de sofriment, la qual ens motiva a sortir de la nostra zona de comoditat, aventurant a la novetat i el desconegut. Així, per mitjà d'un procés d'autoconeixement i de qüestionament finalment es produeix l'anomenat «canvi de paradigma».

Experimentar aquest clic evolutiu ens possibilita desprogramar la nostra ment de la vella visió del món industrial per actualitzar-nos al nou paradigma de l'emergent i imparable Era del Coneixement. I en la mesura que aquest canvi de mentalitat s'estengui entre la societat, portarà amb si una revolució en la nostra forma de concebre l'ésser humà, l'educació, el treball i les empreses. I en el moment oportú, també portarà molta més satisfacció i realització a les nostres vides. Això sí, perquè es faci realitat, el principal canvi s'ha de produir en la nostra consciència. Així, l'eslògan d'aquesta nova Era podria resumir-se amb les famoses paraules de Mahatma Gandhi: "Sigues tu el canvi que vols veure al món."

Font: http://www.borjavilaseca.com/uploads/files/conferencias/El%20Nuevo%20Paradigma%20Organizacional.pdf

"LOS NIÑOS EN ESPAÑA TIENEN MUCHOS DEBERES Y DEBERÍAN JUGAR MÁS" Catherine L'Ecuyer

Tot i que falta una altra peça clau que és l'entorn social i la familia, aquesta és la gran i necessitada ponencia de Catherine L'Ecuyer, investigadora de l'educació infantil, en el congrés dels diputats. Vos convit que vegeu uns 5 minuts molts valuosos.

 

 

Texto completo de la ponencia (27/5/15):

Señoras y Señores Diputados,

¿Por qué los niños suben los toboganes escalando en vez de por las escaleras? Y les decimos: "¡No hagas eso!" ¿Por qué lo hacen? ¿Por mala educación? No… Lo hacen porque buscan retos que se ajustan a sus capacidades. Jugar es eso… ¡No es perder el tiempo! Es buscar retos que se ajustan a nuestras capacidades.

El juego desestructurado es clave para el aprendizaje del niño. Es juego desestructurado cuando el niño se pone en marcha a través del juego, ya sea un tobogán, una peonza, una cabaña en un árbol, o una hoja encontrada por el camino. No hemos de confundir ese juego con la diversión pasiva, que ocurre cuando en vez de ser el niño el que se pone en marcha a través del juguete, es el juguete o la pantalla la que se pone en marcha a través del niño. En ese último caso, es el dispositivo con los algoritmos de sus aplicaciones que lleva las riendas, ante la mirada pasiva y la atención mermada del niño que reacciona frente a unas recompensas frecuentes e intermitentes.

Los estudios nos dicen que el juego desestructurado mejora las funciones ejecutivas de los niños. ¿Qué son las “funciones ejecutivas”? Son un conjunto de habilidades cognitivas que favorecen la fijación de las metas, la atención, la autorregulación, la planificación, el uso eficiente de la memoria de trabajo, etc. Los estudios nos confirman que esas habilidades cognitivas son las que influyen positivamente en el rendimiento escolar.

En cualquier caso, el verdadero valor del juego, o de las artes como por ejemplo la música o el teatro, no reside en su mera utilidad.

-¿Para qué te sirve, Sócrates, aprender a tocar la lira si vas a morir?

Y responde Sócrates, -Para tocar la lira antes de morir.

¿Útil para qué? Si la utilidad no remite a los fines de la educación, entonces esa “utilidad” no tendría ningún sentido. Considerar la educación como un fin en sí, dando un excesivo protagonismo a los métodos y a las herramientas, quizás esa es la razón por la que hay tanta educación en las escuelas y tan poca en los alumnos.

Entonces, ¿cuáles son los fines de la educación? Los principales filósofos coinciden en que la educación es la búsqueda de la perfección de la que es capaz nuestra naturaleza. Por lo tanto, “¿qué es lo que reclama nuestra naturaleza?” es una pregunta relevante para poder diseñar una educación con sentido. Lo que nos lleva a preguntarnos: “¿Más es mejor?” Más estímulos a través de la estimulación temprana, más horas lectivas, más deberes, más actividades extraescolares, más pantallas, adelantar la escolarización formal, etc. ¿Todo eso es mejor? Los últimos estudios neurocientíficos nos indican que “más NO es mejor”. “Más es mejor” es un neuromito reconocido por la OCDE como una mala interpretación de la literatura neurocientífica. ¿Quizás ese es el motivo por el que Finlandia, un país que da mucha importancia al juego en la etapa infantil, que retrasa la educación formal a los 7 años y que tiene menos horas lectivas y de deberes que otros países, encabeza el informe Pisa año tras año? Dice Howard-Jones, un experto inglés en neurociencia cognitiva aplicada a la educación, en un documento publicado por el Consejo de Investigación Económica y Social de Inglaterra: “En contra de la creencia popular, no existen evidencias neurocientíficas que justifiquen empezar la educación formal cuanto antes.”

Hemos de olvidarnos del paradigma conductista, que reduce el niño a un ente pasivo, a un cubo vacío que vamos llenando con un bombardeo continuo de informaciones fragmentadas. Ese modelo se apoya en tres ejes: la memorización, la repetición por la repetición y la jerarquía como única fuente de conocimiento. Ese modelo lleva al conformismo, a la inercia, al déficit de pensamiento, a la pérdida del interés por aprender, y por lo tanto directamente o indirectamente al fracaso escolar.

Ahora, ¿cómo hacer para solucionar todos esos problemas que nos vienen del paradigma conductista? Recordemos, ¡la utilidad no debe ser el fin! Pero, si buscamos de forma desinteresada todo aquello que la naturaleza del niño reclama, y por lo tanto que remite a los fines de la educación, entonces se nos dará motivación, innovación, interés por aprender y buenos resultados académicos, por añadidura. En otras palabras, utilicemos nuestra imaginación y volvamos al tobogán. Imaginemos una sociedad en la que el juego tenga un papel clave en la infancia. Imaginemos unas personas acostumbradas desde pequeños, a buscar retos que se ajusten a sus capacidades. Habría más emprendedores, más innovación, más creatividad. Habría más motivación interna, más interés por aprender y por trabajar.

Muchas gracias.

La gran importància de l'empatia en l'aula (intel·ligencia interpersonal)

Molt sovint els mestres ens trobem amb l'adversitat de fer resoldre situacions o problemes als nostres alumnes que ells mateixos no en tenen la més mínima necessitat i com a conseqüència es mostren desmotivats. 

Com ho resolem? GERENANT EMPATIA.

No sempre els problemes que hem de resoldre són nostres. Per això la clau que desenvoluparem és l'empatia

L'empatia és una de les formes de la intel·ligència múltiple. Viki Morandeira assenyala la importància de la intel·ligència interpersonal a l'aula, per afavorir el procés d'aprenentatge en els nens i l'ensenyament de l'empatia des de petits.

Com ja vos sonarà, hem deixat de tenir una sola intel·ligència, passant a tenir 8, segons Howard Gardner.

La intel·ligència Interpersonal, és una d'elles. Encara que el nom més conegut per tots nosaltres és el d' Empatia.

A l'aula, aquest tipus d'intel·ligència és imprescindible, principalment per als educadors. I si som capaços d'ensenyar empatia als nostres al.lots, haurem fet un treball excel·lent, deixant en ells una empremta, un ensenyament que els servirà tota la vida, fins i tot quan ja ni recorden els continguts que els hem ensenyat.

Per què és important per als professors aplicar la Intel·ligència Interpersonal?

Perquè a través de l'empatia som capaços d'interpretar les necessitats i motivacions dels alumnes arribant a comprendre'ls. Una cosa importantíssima en un educador és aprendre a posar-me en el lloc dels seus alumnes i ser capaç d'interpretar les impressions que el docent ha causat. Això és crucial per adaptar la manera d'ensenyar a les necessitats d'aquest grup/alumne.

Qualsevol alumne té unes característiques que podrien considerar comuns i que són:
- Aspiracions
- Necessitats
- Frustracions

Partint d'aquestes tres premisses és on el mapa de l'empatia genera sis preguntes bàsiques amb què poder entendre millor a les persones i, per tant, als nostres alumnes.

 Fent les millors preguntes per obtenir un major i millor coneixement dels teus alumnes.

1. Què pensa i sent l'alumne? Cal preocupar-se i ocupar-se dels que pensa i sent cada alumne. Per fer-ho és indispensable tenir en compte els següents aspectes:
- Conèixer què mou a l'alumne.
- Saber quines són les seves veritables preocupacions.
- Descobrir el que realment li importa i no és capaç de verbalitzar.
- Preguntar-li quins són els seus interessos, preocupacions i aspiracions.

2. Què diu i fa l'alumne? És fonamental per al bon coneixement de qualsevol alumne conèixer tant el que diu com el que fa. Per a això es pot partir de les següents premisses:
- Observar el seu comportament a l'aula.
- Valorar la seva presència, la seva manera de comportar-se.
- Tenir molt en compte a les persones amb les que parla i estableix relacions.
- Apreciar allò que per a l'alumne és realment important perquè és capaç de verbalitzar-ho.
- Aprendre a distingir entre el que diu i fa i el que en realitat pensa.

3. Què veu l'alumne? Aquesta tercera pregunta es basa en tot el que envolta a un alumne. En aquest sentit cal insistir en:
- Esbrinar quin és l'entorn en què es mou l'alumne.
- Conèixer a les persones que formen part essencial d'aquest entorn.
- Descobrir la problemàtica que pot provocar aquest entorn en l'alumne.

4. Què escolta l'alumne? Un alumne és el que és en moltes ocasions no només per l'entorn, sinó pel que escolta en aquest entorn. Per tant, es tracta de:
- Descobrir el que escolta l'alumne en el seu entorn.
- Establir diferències entre el que escolta de les seves famílies i el que escolta dels seus alumnes.
- Esbrinar quines persones, familiars o companys, són els que exerceixen una major influència en l'alumne.
- Cercar quins mitjans són els que usa l'alumne a l'hora d'escoltar (mitjans naturals o artificials com xarxes socials o missatgeria instantània).

5. Què frustra a l'alumne? El camí cap a la maduresa no està exempta de frustracions. Com a docents hem de tenir aquest aspecte molt present a l'hora d'arribar a conèixer a un alumne. Per això es tracta de:
- Saber quines són les principals frustracions de l'alumne.
- Descobrir què li té por i de quina manera pot verbalitzar-ho.
- Conèixer quins són els elements o obstacles que produeixen la por i la frustració en l'alumne.

6. Què motiva a l'alumne? La motivació és el motor del que neix la força interior d'un alumne. Per això és tan important:
- Saber quins objectius, necessitats i desitjos té l'alumne.
- Descobrir com farà l'alumne per aconseguir aquests objectius.
- Conèixer els mitjans que l'alumne farà servir per assolir els objectius que s'hagi proposat.

Com veus, el mapa de l'empatia té com a objecte una major personalització del coneixement del alumnes. L'empatia només serveix en la mesura que disposes de la informació essencial de l'alumne al que vulguis ajudar, al qual vols conèixer més i millor. Mitjançant el mapa de l'empatia la segmentació, és a dir, la categorització i etiquetatge es transforma en personalització, coneixement profund que es traduirà en un ajut afectiu i efectiu en el temps.

KIVA: El programa antibullying

Què podem fer davant l'assetjament escolar?

L'assetjament a més d'una  agressió física  també és una agressió a distància mitjançant les xarxes socials i el whatsapp…

El bullying és un maltractament continuat que utilitza el xantatge i atempta la dignitat personal. Cristina Salmivalli ha creat un programa contra l'assetjament escolar que du el nom de "KIVA" (Paraula que en finlandés vol dir "benestar"). Segons la psicòloga Salmivalli, l'assetjament és proactiu; l'assetjador necessita audiència, i sentir-se poderós; per això tria víctimes febles i tímides.

Què poden fer les companys de classe? Per resoldre els casos d'assetjament es tracta de fer empatitzar als agressors amb les víctimes assetjades i per això cal que els companys no siguin indiferents, sinó que es tornin prosocials i ajudar a resoldre el problema. 

Per tant la solució passa per donar recolzament a les persones assetjades o que pateixen bullying i re-educar els assetjadors i exigir-les que demanin perdó a les persones assetjades.

El Programa Kiva s'aplica en el 90% de les escoles de Finlandia . Al llarg de tres períodes (als 7 anys, als 10 anys i als 13 anys) els alumnes reben vint sessions per aprendre  a reconèixer l'assetjament i millorar la convivència.

Kiva no és un conjunt de materials màgics…És un procés per a empatitzar amb les víctimes del bullying.

Les situacions d'assetjament ocórren quan els adults no són presents, o en llocs poc vigilats, per això els estudiants han de saber reaccionar davant accions de bullying. El Programa Kiva va reduir l'assetjament al 50% en dos anys i aquest ajuda a prevenir les conseqüències negatives de l'assetjament: aïllament social, frustració, baixa autoestima, depressió, dificultats d'aprenentatge, absentisme escolar, suïcidi…   

 

Mesures davant l'assetjament al col·legi  i a la classe.

Kiva ofereix informació als professors per abordar l'assetjament i implicar-los a tots damunt el tema mitjançant reunions formatives , reunions amb els pares i creació d'equips de tres professors que porten armilles reflectants per fer-se visibles  com responsables de la seguretat  de tots.

A l'aula els alumnes escolten exposicions i participen en discussions sobre l'assetjament i el respecte als altres. També hi ha un joc d'ordinador Kiva  per solucionar situacions davant l'assetjament.

L'objectiu és educar els alumnes sobre el seu rol per aturar l'assetjament . En comptes d'aprovar en silenci l'assetjament o alenar l'assetjador , els alumnes comencen a recolzar els alumnes víctimes i demostrar davant  la classe que estan en contra de l'assetjament.

Acabar amb l'assetjament és possible quan canvien les normes del grup i comparteixen responsabilitats.

Què és el PNL i quines són les seves aplicacions?

 L'educació escolar i l'educació familiar són les responsables de formar les noves generacions. Aquesta frase l'hem escoltat infinitat de vegades, però hem d'aturar-mos a pensar sobre el que això significa.

L'ésser humà absorbeix i guarda en l'inconscient tota la informació a la qual ha tengut accés des de que era un nadó. Aquesta informació és filtrada a través del seu pensament, passant pel seu sistema neuronal i formant programacions, les quals formen creences que el conduiran i el guiaran durant tota la seva vida.

L'ésser humà és producte dels seus pensaments, sobre el viscut i experimentat. Dit això ja us podeu imaginar la gran importància i responsabilitat que hi tenim els docents, la familia i entorn.

 Quina classe de món els estem presentant als nostres nins i joves? Quin exemple els estem donant? De quina manera els respectem i els tractem com a persones reflexives, pensants i valuoses? Recordem que el que queda marcat de per vida són les vivències i experiències i no tant la memorització i la teoria. I convé no oblidar que al mestre se li ha otorgat la responsabilitat, ja no de informar dades purament acadèquimes, sinó de formar éssers humans.

Aquesta visió no se tenia en el segle passat, on la personalitat o manera de pensar i sentir de l'infant no es tenia en compte. L'educació escolar s'impartia sense considerar l'alumne com a ésser individual, el centre i la raó de l'educació era i continua sent, malauradament en molts llocs, una educació estereotipada. No obstant això cada vegada són més les escoles i centres educatius que són conscients de la importància de l'educació personalitzada.

La Programació Neurolingüística (PNL) ens proposa eines valuosíssimes per donar als alumnes una educació personalitzada, eficient, veient-los com individus per a poder fer-los arribar la informació que es requereix d'una manera efectiva.

Una de les eines principals per gestionar en l'educació escolar, és el coneixement dels sistemes representacionals, bàsicament per saber per on li arriba la informació a l'alumne. Això vol dir quin és el seu principal canal d'accés amb l'exterior. Hi ha alumnes que són més visuals, aprenen més a través d'imatges, altres són més auditius i aprenen més pel que escolten i no tant per les imatges i altres són més sensorials o cinestèsics, això vol dir aprenen més pel gust, olfacte i tacte. Per tant, el mestre ha d'aprendre tècniques d'ensenyament que involucrin qualsevol tipus d'alumne per assegurar que tots els seus alumnes entenen i aprenen els coneixements que se li estan impartint

Definim la PNL com l'excel·lència en la comunicació tant intrapersonal com interpersonal. És un sistema per preparar sistemàticament la nostra ment i aconseguir que comuniqui de manera eficaç el que pensem amb el que feim, aconseguint una congruència i comunicació eficaç a través d'una estratègia que s'enfoca al desenvolupament humà.

Estudia com ens comuniquem amb nosaltres mateixos (comunicació intrapersonal) i com ens comuniquem amb els altres (comunicació interpersonal).

Quan avancem en la PNL millorem en la comunicació. Som capaços de detectar els pensaments limitadors, resoldre els nostres conflictes interns i potenciar l'autoconcepte. A més en la relació amb els altres potenciem l'empatia, som capaços de descobrir les creences dels altres i practiquem l'assertivitat.

Hi ha tres conceptes clau en la PNL:

1. Programació: és el procés que segueix el nostre sistema sensorial per organitzar les seves representacions.
2. Neuro: Tot el comportament és el resultat d'alguna activitat neurològica dins de la persona.
3. Lingüística: aquesta activitat neurològica i les estratègies són transmeses a tot tipus de comunicació i en el llenguatge.

La PNL explica el procés d'aprenentatge d'un procés en una sèrie d'etapes per les que passa l'individu que aprèn. Aquestes etapes són quatre:

- Incompetència inconscient. No se sap què és un cotxe i, molt menys, conduir-lo.
- Incompetència conscient. És el moment en què més s'aprèn. El conductor és conscient que no sap conduir i ho intenta.
- Competència conscient. El conductor ja sap conduir i presta massa atenció al proces com embragatge, intermitents, palanca de canvi de marxes ...
- Competencia inconscient. S'allibera l'atenció del conscient. L'individu realitza l'acció sense ser pràcticament conscient i pot dirigir així la seva atenció per a altres coses. Així veiem a un conductor parlar, escoltar música, furmar, etc ... mentre condueix.

La PNL pot tenir diverses aplicacions, entre elles, les que més ens poden interessar són gestionar l'ansietat, l'estrès, les fòbies, la manca d'autoestima, els canvis de creeencias, etc. També la motivació, els conflictes, la comunicació, les negociacions, la persuasió, els problemes de relació, etc.

Moltes d'aquestes aplicacions es poden aplicar en l'àmbit educatiu, per als professors i també per als alumnes.

Ara per ara, ens trobem amb molts problemes relacionats amb l'autoestima, estrès, falta de motivació, conflictes ... i molts més que es poden solucionar amb un bon procés ben estructurat d'aplicació del PNL a l'Educació.

Les primeres aplicacions del PNL van tenir un enfocament psicoterapèutic, atès que els primers models eren psicoterapeutes. Els dos principals usos terapèutics de la PNL són: com un complement per terapeutes que exerceixen en altres disciplines terapèutiques i com una teràpia específica anomenada Psicoteràpia Neurolingüística.

Si bé els objectius originals de la programació neurolingüística eren terapèutics, els patrons també s'han adaptat per al seu ús fora de la psicoteràpia, per a la comunicació interpersonal i la persuasió incloent la comunicació empresarial, capacitació en gestió, vendes, esport, influiencias interpersonals , coaching, treball en equip, oratòria, negociació i docència.

Fonts
http://estrategiaspnl.com/
http://www.mentecolectiva.es/PractitionerPNLEDUCATIVA.pdf
https://docs.google.com/document/d/1mgfpyMoEv0QiBmBe-EgWCKIDkFxtvgYEKkesF9yAp_I/edit

El perfil docent de segle XXI

El rol docent ha exigit una transformació profunda i transcendental al llarg de la història de l'educació. En ple segle XXI en temps d'abundància cognitiva i d’una societat connectada en xarxa, aquesta, proposa nous reptes al mestre que ha de ser conscient de les noves habilitats que implica el seu rol docent. La tasca principal del docent és guiar, educar i ensenyar als seus alumnes i la gestió d’aquests tres verds ha d'estar centrada en un “com” aconseguir aquest repte diari i constant.

La societat necessita docents compromesos si volem tenir alumnes compromesos. Els docents són el motor de l’educació actual i sense el seu compromís i el seu treball exigent és impossible crear alumnes competents i preparats pels temps que corren. El perfil de professors compromesos és aquell que cerquen estar més enllà de la seva "zona de confort", estar envoltats d’un entorn deliberadament innovador i en constant formació.  Són mestres amb talent, passió i amb ganes de buscar el seu continu creixement professional per a un bon acompliment en el seu quefer educatiu.  El professor compromès pensa en enriquir el seu patrimoni professional i els fonaments del seu coneixement, destreses, mètodes educatius i pedagògics ja que a major educació del mestre major seran els beneficis en el procés de desenvolupament educatiu i cognitiu dels seus alumnes.

El mestre del segle XXI  concep l’aula (presencial o virtual) com el lloc on investiga, experimenta, modela, es comparteixen idees, es prenen decisions per a la solució de problemes i es reflexiona sobre el que és necessari i pertinent aprendre. El docent actual ha de tenir una actitud oberta i crítica davant la societat de la informació i les TIC i la predisposició cap a l'aprenentatge continu i l'actualització permanent.

Però, quines noves competències clau ha de disposar i proposar als seus alumnes un docent al segle XXI?

CREATIVITAT I INNOVACIÓ

Anem a veure primer la diferència entre un docent creatiu i un docent innovador.

El docent creatiu, modifica el seu entorn, l'adapta al seu benefici i en el dels seus fins. Fruit d'aquest exercici neixen noves tècniques i materials. La versatilitat d’aquestes li permet recolzar-se en diferents plataformes, aplicacions o pràctiques, sense dependre explícitament d'una o altra tecnologia.

A priori, el docent innovador, busca nous mètodes per treballar, que no es limita al seu treball sinó que envaeixen la seva vida personal. No té inconvenient en utilitzar, provar, aplicar, l’últim de l'últim, de vegades corre el risc que no funcioni, però mai té la sensació d'haver perdut el temps perquè ho considera una inversió. Intenta convèncer els seus col·legues dels útils que són les noves eines, la feina que li estalviaran i els beneficis que li implicarà, clar que normalment no valora les capacitats que ell mateix atresora i que el seu col·lega hauria d'adquirir perquè aquesta evolució no li suposés una feina extra.

El professor innovador està present en tots els racons de la xarxa, és un "humà 3.0", és expert en registrar, el seu correu s'omple diàriament de notícies sobre actualitzacions o novetats, és conscient del que "efímer" d'alguns serveis 3.0, s'assabenta a l'instant de tot gràcies a les RSS, a les xarxes socials i per descomptat el seu telèfon és un smartphone de darrera generació.

Podríem dir que parlant amb un professor innovador sempre tens la sensació d'arribar tard a tot el que per a tu és una novetat. Però que això no vos engani, tots els docents podem innovar en la mesura que ens comprometeguem a fer-ho.

CREATIVITAT I INNOVACIÓ    Treballar de forma creativa amb els altres, és a dir anar aprenent a desenvolupar, implementar i comunicar noves idees de manera efectiva als altres. Això implica ser obert i receptiu a perspectives noves i diverses incorporant al grup aportacions i noves iniciatives de treball.   Veure el fracàs com una oportunitat per aprendre.   Entendre que la creativitat i la innovació és un recorregut a llarg termini, un procés cíclic d'errors freqüents i de petits èxits.

Un punt clau seria utilitzar de forma adequada, en funció de la situació durant la docència, les diferents classes de raonament, inductiu, deductiu, etc, així com potenciar també l'ús del pensament sistèmic i divergent, és a dir analitzar com les parts d'un tot interactuen entre si en els sistemes complexos per produir resultats globals.

PENSAMENT CRÍTIC I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES          Analitzar i avaluar de forma efectiva les evidències, arguments, demandes i creences          Analitzar i avaluar els principals punts de vista alternatius           Sintetitzar i fer connexions entre la informació i els arguments           Interpretar la informació i extreure conclusions basades en la millor anàlisi           Reflexionar críticament sobre les experiències d'aprenentatge i processos     Resoldre diferents tipus de problemes de formes convencionals i innovadores. Trobar múltiples respostes a un mateix problema (pensament divergent)         Identificar i fer preguntes significatives que aclareixin diversos punts de vista i dur a millors solucions

Com a docents vivim en un entorn tecnològic i saturat de mitjans en què disposem de tres variables crítiques: l'accés a una gran quantitat d'informació, els ràpids canvis en les eines tecnològiques, la capacitat de col·laborar i fer contribucions individuals en una escala sense precedents. Per la qual cosa és clau adquirir competències en l'accés i avaluació de la informació.

ACCÉS I GESTIÓ EFICAÇ DE LA INFORMACIÓ          Accedir a la informació de manera eficient (temps) i eficaç (fonts)          Avaluar la informació crítica i competent          Utilitzar la informació amb precisió i creativitat per a l'assumpte o problema que ens ocupa          Gestionar el flux d'informació d'una àmplia varietat de fonts         Comprensió fonamental de les qüestions ètiques / legals al voltant de l'adquisició, accés i ús de la informació          Entendre com i per què es construeixen la comunicació visual i sintètica en la transmissió de coneixement.         Utilitza la tecnologia com una eina per investigar, organitzar, avaluar i comunicar informació

Com a docents compromesos hem de ser enginyosos, mantenir els ulls oberts amb els avenços tecnològics, abraçant les noves oportunitats a mesura que sorgeixen, alhora que col·laborem amb els altres i construïm relacions efectives. Hem de ser precursors en compartir idees, inspirar i motivar. Un docent té una funció privilegiada però també de molta responsabilitat d’on es redefineix constantment i no pot mai aturar-se d’ aprendre.  És un ofici de vocació que de vegades és dur, però a l’hora estimulant i ple de repte. És la diferència entre practicar senderisme o alpinisme d’alta muntanya!

BORIS MIR: Mestres compromesos = alumnes compromesos

Recentment he llegit sobre en Boris Mir, m'ha resultat interessant i no puc evitar haver-ho de compartir amb vosaltres.

Boris Mir té un fill a l'escola primària i una filla a ESO, una altra a batxillerat i la més gran a la Universitat. Li interessa l'educació i és professor d'educació secundària, molt creatiu i apassionat pel seu ofici. Li interessa la transformació real de l'educació, com a arma que es desencadena amb un gran equip fenomenal a l'Institut-Escola Les Vinyes, un centre de la xarxa d'instituts innovadors de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'Institut-Escola Les Vinyes es basa en un motor de tres parts: treball en les assignatures, el treball globalitzat i el treball per projectes. Per poder desenvolupar-lo, han transformat el currículum, les metodologies i l'avaluació. També han repensat les funcions i els rols dels alumnes i professors. I, com si fora poc, han redefinit la directiva i estructura organitzativa del centre. Sembla impossible, però que ho estan fent!

Aquesta és l'entrevista extreta del blog tiching: http://blog.tiching.com

Transformar el currículum, la metodología y la evaluación. ¿Es posible hacerlo desde cada centro?
Es posible hacerlo, sin duda. Los márgenes que ofrece la legislación y la normativa son mucho más amplios de lo que el colectivo supone. Los verdaderos límites los tenemos los docentes y las familias. Los tenemos en nuestra concepción de la escuela, de lo que es enseñar y aprender, de lo que entendemos por currículum, metodología y evaluación.
De hecho, no es que sea posible, es que es imprescindible. Si queremos una escuela mejor, no podemos mantener el sistema estático. En el Institut-Escola Les Vinyes lo estamos haciendo.
¿Qué resultados obtenéis?
Obtenemos resultados diferentes, que no es poco. La transformación de la educación debe obedecer a un propósito. El nuestro es ofrecer una educación personalizada que prepare a los alumnos para una sociedad más global, abierta, digital, ética y justa. Queremos ciudadanos empoderados, con iniciativa y capaces de actuar éticamente en un mundo complejo. No sabremos si lo habremos logrado hasta que nuestros alumnos se desenvuelvan fuera de la escuela. Pero que aprenden otras cosas, de eso, no tengo ninguna duda.
¿Hay que convertir los simulacros propuestos hasta ahora (ejercicios de libros de texto, los ejemplos, etc.) en experiencias reales aplicadas por los alumnos?
Toda experiencia es real para el alumno. El problema es que lo “real” es demasiado escolar, demasiado incrustado en un sistema que no se parece en nada a lo que sucede fuera de la escuela. En la vida no hay exámenes, hay situaciones problemáticas a resolver, por ejemplo. Nosotros tratamos de combinar las clases activas, las preguntas relevantes y los proyectos transversales. Un motor de tres tiempos que trata de ir más allá del sonsonete exposición magistral, ejercicios, deberes y examen.
¿Qué papel tienen los alumnos en estas experiencias?
Un papel central. En las clases, en las preguntas relevantes y en los proyectos. Los alumnos son el sujeto activo de su aprendizaje, así que toda nuestra actividad está centrada en el alumno. Al menos, ese es nuestro reto.
¿Qué papel tienen los docentes en un proyecto de semejante envergadura?
Los docentes son el motor del Institut-Escola Les Vinyes. Sin su compromiso y su trabajo exigente, nada de esto sería posible. En nuestro centro los profesores están más allá de su “zona de confort”. Un entorno deliberadamente innovador es muy exigente con la plantilla. No es un sitio convencional, sin duda. Esto nos permite atraer a profesores con talento, con ganas de transformar la escuela. A veces es duro, pero siempre es estimulante. ¡Es la diferencia entre practicar senderismo y hacer alta montaña!
¿Quién lleva la iniciativa o “tira del carro”?
Nadie tira del carro: el carro somos todos. Algunos tenemos más experiencia, pero sin las aportaciones de todos nuestro proyecto es inviable. En Les Vinyes no vas a recibir instrucciones, vas a tener que trabajar con tu equipo, aportar tu iniciativa y ayudar a los demás. A cambio, vamos a acompañarte, a hacerte crecer profesionalmente y a colaborar contigo para conseguir un propósito común.
No todo el mundo es capaz de esto de entrada. Pero se puede aprender. Si queremos alumnos autónomos y comprometidos, necesitamos profesores así.
¿Cómo se organizan los equipos docentes?
Los equipos docentes tienen libertad y responsabilidad a partes iguales. Son el núcleo del Proyecto Educativo. Cada docente está asignado a un único equipo docente, así que muchos damos más de una asignatura. Así trabajamos siempre con los mismos alumnos y los mismos colegas: todos somos tutores, planificamos juntos los trabajos globalizados (preguntas relevantes) y los proyectos. En realidad, Les Vinyes son seis equipos docentes compactos, auto liderados e independientes. Los equipos no rinden cuentas al equipo directivo, las rinden a los alumnos y a sus familias. Es una organización totalmente horizontal, muy atípica.
¿Qué pautas darías a los equipos directivos que se proponen transformar la metodología de sus centros?
No creo que un equipo directivo pueda transformar un centro, así, sin más. El equipo directivo puede encabezar un proyecto común, darle forma y generar sinergias. Pero necesitas un colectivo comprometido y un propósito compartido para cambiar un centro. No soy capaz de dar pautas, sinceramente. En general creo que se habla demasiado y se actúa poco. Todo el mundo espera que los cambios vengan del entorno, de los otros agentes, de la administración, de las tecnologías, etc. Los cambios vienen de nosotros, comprendiendo más profundamente la educación, proponiendo un destino, asumiendo riesgos y trabajando duro. Innovar es sangre, sudor y lágrimas. Aunque, a veces, las lágrimas son de risa.
¿Y a aquellos docentes a los que les gustaría que su centro cambiara?
Los docentes deberían trabajar en equipo y dejar de ir por libre. Si quieres cambiar tu centro, busca aliados y ponte al frente de tu departamento, de tu equipo docente o de tu claustro. Uno no decide liderar, pero puede arremangarse y comprometerse. Y si nadie te sigue, será por algo. Puede que todavía no estés preparado o que no estés en el sitio adecuado. A veces, hay que cambiar de centro. Lo dicho, cambiar un centro educativo es complejo y exige mucho, hay que pasar de las palabras a los hechos.
¿De qué manera introducís las nuevas tecnologías en las aulas?
Lo más complicado ha sido conseguir la infraestructura y el equipamiento. La Generalitat nos tiene bastante abandonados, nos proporciona la fibra óptica y poco más. Nos hemos apoyado mucho en la administración local y en la comunidad educativa. En cada promoción hacemos un salto cualitativo en temas tecnológicos. Las competencias digitales del profesorado también están en la agenda, así que también vamos “digitalizando” al profesorado. En realidad, la tecnología la damos por normalizada. No es un tema central, simplemente tratamos de aprender y educar con herramientas y entornos digitales, tanto alumnos como docentes.
¿Cómo favorecen las TIC a la implantación y desarrollo del proyecto en el aula?
Las TIC son imprescindibles para la mayoría de nuestros proyectos: hacer un cortometraje, montar una exposición, publicar una revista, crear un talk show televisivo… no se puede hacer con libretas y bolígrafos. Las TIC son nuestro entorno de trabajo natural, son nuestras herramientas de comunicación y productividad. El mundo es con tecnología, la escuela debe serlo.


Font: http://blog.tiching.com/boris-mir-si-queremos-alumnos-comprometidos-necesitamos-docentes-asi/

Ebook: Viajes al futuro de la educación

Avui en dia un alumne que entra a l'escola amb 3 anys en el 2015, sortirà d'ella en el 2030. Vos heu demanat mai com serà el món en aquest any? Estem preparant als alumnes per això?

Viajes al futuro de la educación és un llibre digital de n'Axel Rivas que sintetitza els grans canvis en marxa a nivell mundial amb l'ús intensiu de la tecnologia en la política educativa. És un llibre d'experiències, que analitza una multiplicitat d'exemples concrets d'innovacions que estan transformant la manera com pensem i fem l'educació. El llibre no només planteja els debats i els casos més representatius d'un nou temps educatiu, sinó que presenta eines per reprendre aquests canvis en el planejament de l'educació. Les experiències relatades estan en ple moviment. Per això el llibre està ple d'imatges, vídeos i enllaços per continuar la seva lectura en un format més interactiu, des de les computadores, pastilles o mòbils, amb la possibilitat de difondre i comentar en les xarxes socials.

Sense cap dubte és un llibre molt recomanat per tots aquells que estiguin interessants per l'educació i el seu futur.

http://cippec.org/viajesalfuturodelaeducacion/

Aprenentatge per projectes

L'aprenentatge basat en projectes és una metodologia que permet als alumnes adquirir els coneixements i competències clau en el segle XXI mitjançant l'elaboració de projectes que donen resposta a problemes de la vida real. Els alumnes es converteixen en protagonistes del seu propi aprenentatge i desenvolupen la seva autonomia i responsabilitat, ja que són ells els encarregats de planificar, estructurar el treball i elaborar el producte per a resoldre la qüestió plantejada. La tasca del docent és guiar-los i donar-los suport al llarg del procés. Aulaplaneta.com ens mostra com aplicar en deu pases l'aprenentatge basat en projectes mitjançant un senzill vídeo tutorial.




APLICA EN 10 PASES AQUESTA METODOLOGIA:

1.  Selecció del tema i plantejament de la pregunta guia. Tria un tema lligat a la realitat dels alumnes que els motivi a aprendre i et permeti desenvolupar els objectius cognitius i competencials del curs que busques treballar. Després, planteja'ls una pregunta guia oberta que t'ajudi a detectar els coneixements previs sobre el tema i els convidi a pensar què han d'investigar o quines estratègies han de posar en marxa per resoldre la qüestió. Per exemple: Com concienciarías als habitants de la teva ciutat sobre els hàbits saludables? Quina campanya realitzaries per donar a conèixer als turistes la història del teu municipi? És possible la vida a Mart?
2. Formació dels equips. Organitza grups de tres o quatre alumnes, perquè hi hagi diversitat de perfils i cadascun exerceixi un paper.
3. Definició del producte o repte final. Estableix el producte que han de desenvolupar els alumnes en funció de les competències que vulguis desenvolupar. Pot tenir diferents formats: un full, una campanya, una presentació, una investigació científica, una maqueta ... Es recomana que els proporcionis una rúbrica on figurin els objectius cognitius i competencials que han d'assolir, i els criteris per avaluar-los.
4. Planificació. Demaneu-los que presentin un pla de treball on s'especifiquin les tasques previstes, els encarregats de cadascuna i el calendari per realitzar-les.
5. Recerca. Has de donar autonomia als teus alumnes perquè busquin, contrastin i analitzin la informació que necessiten per realitzar el treball. El paper del mestre és orientar i actuar com a guía.
6. Anàlisi i la síntesi. Ha arribat el moment en què els alumnes posen en comú la informació recopilada, comparteixin les seves idees, debateixin, elaborin hipòtesis, estructurin la informació i busquin entre tots la millor resposta a la pregunta inicial.
7. Elaboració del producte. En aquesta fase els estudiants hauran d'aplicar el què han après en la realització d'un producte que doni resposta a la qüestió plantejada al principi. Anima'ls a desenvolupar la seva creativitat.
8. Presentació del producte. Els alumnes han d'exposar als seus companys el que han après i mostrar com han donat resposta al problema inicial. És important que comptin amb un guió estructurat de la presentació, s'expliquin de manera clara i donin suport a la informació amb una gran varietat de recursos.
9. Resposta col·lectiva a la pregunta inicial. Un cop concloses les presentacions de tots els grups, reflexiona amb els teus alumnes sobre l'experiència i convida'ls a buscar entre tots una resposta col·lectiva a la pregunta inicial.
10. Avaluació i autoavaluació. Finalment, avalua el treball dels teus alumnes mitjançant la rúbrica que els has proporcionat amb anterioritat, i demana'ls que s'autoavaluïn. Els ajudarà a desenvolupar el seu esperit d'autocrítica i reflexionar sobre els seus errors o errors.

Font: http://www.aulaplaneta.com