diumenge, 31 de maig del 2015

KIVA: El programa antibullying

Què podem fer davant l'assetjament escolar?

L'assetjament a més d'una  agressió física  també és una agressió a distància mitjançant les xarxes socials i el whatsapp…

El bullying és un maltractament continuat que utilitza el xantatge i atempta la dignitat personal. Cristina Salmivalli ha creat un programa contra l'assetjament escolar que du el nom de "KIVA" (Paraula que en finlandés vol dir "benestar"). Segons la psicòloga Salmivalli, l'assetjament és proactiu; l'assetjador necessita audiència, i sentir-se poderós; per això tria víctimes febles i tímides.


Què poden fer les companys de classe? Per resoldre els casos d'assetjament es tracta de fer empatitzar als agressors amb les víctimes assetjades i per això cal que els companys no siguin indiferents, sinó que es tornin prosocials i ajudar a resoldre el problema. 
Per tant la solució passa per donar recolzament a les persones assetjades o que pateixen bullying i re-educar els assetjadors i exigir-les que demanin perdó a les persones assetjades.

El Programa Kiva s'aplica en el 90% de les escoles de Finlandia . Al llarg de tres períodes (als 7 anys, als 10 anys i als 13 anys) els alumnes reben vint sessions per aprendre  a reconèixer l'assetjament i millorar la convivència.
Kiva no és un conjunt de materials màgics…És un procés per a empatitzar amb les víctimes del bullying.

Les situacions d'assetjament ocórren quan els adults no són presents, o en llocs poc vigilats, per això els estudiants han de saber reaccionar davant accions de bullying. El Programa Kiva va reduir l'assetjament al 50% en dos anys i aquest ajuda a prevenir les conseqüències negatives de l'assetjament: aïllament social, frustració, baixa autoestima, depressió, dificultats d'aprenentatge, absentisme escolar, suïcidi…   
 
Mesures davant l'assetjament al col·legi  i a la classe.
Kiva ofereix informació als professors per abordar l'assetjament i implicar-los a tots damunt el tema mitjançant reunions formatives , reunions amb els pares i creació d'equips de tres professors que porten armilles reflectants per fer-se visibles  com responsables de la seguretat  de tots.
A l'aula els alumnes escolten exposicions i participen en discussions sobre l'assetjament i el respecte als altres. També hi ha un joc d'ordinador Kiva  per solucionar situacions davant l'assetjament.
L'objectiu és educar els alumnes sobre el seu rol per aturar l'assetjament . En comptes d'aprovar en silenci l'assetjament o alenar l'assetjador , els alumnes comencen a recolzar els alumnes víctimes i demostrar davant  la classe que estan en contra de l'assetjament.


Acabar amb l'assetjament és possible quan canvien les normes del grup i comparteixen responsabilitats.




divendres, 15 de maig del 2015

Què és el PNL i quines són les seves aplicacions?

 L'educació escolar i l'educació familiar són les responsables de formar les noves generacions. Aquesta frase l'hem escoltat infinitat de vegades, però hem d'aturar-mos a pensar sobre el que això significa.

L'ésser humà absorbeix i guarda en l'inconscient tota la informació a la qual ha tengut accés des de que era un nadó. Aquesta informació és filtrada a través del seu pensament, passant pel seu sistema neuronal i formant programacions, les quals formen creences que el conduiran i el guiaran durant tota la seva vida.

L'ésser humà és producte dels seus pensaments, sobre el viscut i experimentat. Dit això ja us podeu imaginar la gran importància i responsabilitat que hi tenim els docents, la familia i entorn.


 Quina classe de món els estem presentant als nostres nins i joves? Quin exemple els estem donant? De quina manera els respectem i els tractem com a persones reflexives, pensants i valuoses? Recordem que el que queda marcat de per vida són les vivències i experiències i no tant la memorització i la teoria. I convé no oblidar que al mestre se li ha otorgat la responsabilitat, ja no de informar dades purament acadèquimes, sinó de formar éssers humans.

Aquesta visió no se tenia en el segle passat, on la personalitat o manera de pensar i sentir de l'infant no es tenia en compte. L'educació escolar s'impartia sense considerar l'alumne com a ésser individual, el centre i la raó de l'educació era i continua sent, malauradament en molts llocs, una educació estereotipada. No obstant això cada vegada són més les escoles i centres educatius que són conscients de la importància de l'educació personalitzada.

La Programació Neurolingüística (PNL) ens proposa eines valuosíssimes per donar als alumnes una educació personalitzada, eficient, veient-los com individus per a poder fer-los arribar la informació que es requereix d'una manera efectiva.

Una de les eines principals per gestionar en l'educació escolar, és el coneixement dels sistemes representacionals, bàsicament per saber per on li arriba la informació a l'alumne. Això vol dir quin és el seu principal canal d'accés amb l'exterior. Hi ha alumnes que són més visuals, aprenen més a través d'imatges, altres són més auditius i aprenen més pel que escolten i no tant per les imatges i altres són més sensorials o cinestèsics, això vol dir aprenen més pel gust, olfacte i tacte. Per tant, el mestre ha d'aprendre tècniques d'ensenyament que involucrin qualsevol tipus d'alumne per assegurar que tots els seus alumnes entenen i aprenen els coneixements que se li estan impartint




Definim la PNL com l'excel·lència en la comunicació tant intrapersonal com interpersonal. És un sistema per preparar sistemàticament la nostra ment i aconseguir que comuniqui de manera eficaç el que pensem amb el que feim, aconseguint una congruència i comunicació eficaç a través d'una estratègia que s'enfoca al desenvolupament humà.

Estudia com ens comuniquem amb nosaltres mateixos (comunicació intrapersonal) i com ens comuniquem amb els altres (comunicació interpersonal).

Quan avancem en la PNL millorem en la comunicació. Som capaços de detectar els pensaments limitadors, resoldre els nostres conflictes interns i potenciar l'autoconcepte. A més en la relació amb els altres potenciem l'empatia, som capaços de descobrir les creences dels altres i practiquem l'assertivitat.

Hi ha tres conceptes clau en la PNL:

1. Programació: és el procés que segueix el nostre sistema sensorial per organitzar les seves representacions.
2. Neuro: Tot el comportament és el resultat d'alguna activitat neurològica dins de la persona.
3. Lingüística: aquesta activitat neurològica i les estratègies són transmeses a tot tipus de comunicació i en el llenguatge.



La PNL explica el procés d'aprenentatge d'un procés en una sèrie d'etapes per les que passa l'individu que aprèn. Aquestes etapes són quatre:

- Incompetència inconscient. No se sap què és un cotxe i, molt menys, conduir-lo.
- Incompetència conscient. És el moment en què més s'aprèn. El conductor és conscient que no sap conduir i ho intenta.
- Competència conscient. El conductor ja sap conduir i presta massa atenció al proces com embragatge, intermitents, palanca de canvi de marxes ...
- Competencia inconscient. S'allibera l'atenció del conscient. L'individu realitza l'acció sense ser pràcticament conscient i pot dirigir així la seva atenció per a altres coses. Així veiem a un conductor parlar, escoltar música, furmar, etc ... mentre condueix.



La PNL pot tenir diverses aplicacions, entre elles, les que més ens poden interessar són gestionar l'ansietat, l'estrès, les fòbies, la manca d'autoestima, els canvis de creeencias, etc. També la motivació, els conflictes, la comunicació, les negociacions, la persuasió, els problemes de relació, etc.

Moltes d'aquestes aplicacions es poden aplicar en l'àmbit educatiu, per als professors i també per als alumnes.

Ara per ara, ens trobem amb molts problemes relacionats amb l'autoestima, estrès, falta de motivació, conflictes ... i molts més que es poden solucionar amb un bon procés ben estructurat d'aplicació del PNL a l'Educació.



Les primeres aplicacions del PNL van tenir un enfocament psicoterapèutic, atès que els primers models eren psicoterapeutes. Els dos principals usos terapèutics de la PNL són: com un complement per terapeutes que exerceixen en altres disciplines terapèutiques i com una teràpia específica anomenada Psicoteràpia Neurolingüística.

Si bé els objectius originals de la programació neurolingüística eren terapèutics, els patrons també s'han adaptat per al seu ús fora de la psicoteràpia, per a la comunicació interpersonal i la persuasió incloent la comunicació empresarial, capacitació en gestió, vendes, esport, influiencias interpersonals , coaching, treball en equip, oratòria, negociació i docència.




Fonts
http://estrategiaspnl.com/
http://www.mentecolectiva.es/PractitionerPNLEDUCATIVA.pdf
https://docs.google.com/document/d/1mgfpyMoEv0QiBmBe-EgWCKIDkFxtvgYEKkesF9yAp_I/edit

dimecres, 6 de maig del 2015

El perfil docent de segle XXI

El rol docent ha exigit una transformació profunda i transcendental al llarg de la història de l'educació. En ple segle XXI en temps d'abundància cognitiva i d’una societat connectada en xarxa, aquesta, proposa nous reptes al mestre que ha de ser conscient de les noves habilitats que implica el seu rol docent. La tasca principal del docent és guiar, educar i ensenyar als seus alumnes i la gestió d’aquests tres verds ha d'estar centrada en un “com” aconseguir aquest repte diari i constant.

La societat necessita docents compromesos si volem tenir alumnes compromesos. Els docents són el motor de l’educació actual i sense el seu compromís i el seu treball exigent és impossible crear alumnes competents i preparats pels temps que corren. El perfil de professors compromesos és aquell que cerquen estar més enllà de la seva "zona de confort", estar envoltats d’un entorn deliberadament innovador i en constant formació.  Són mestres amb talent, passió i amb ganes de buscar el seu continu creixement professional per a un bon acompliment en el seu quefer educatiu.  El professor compromès pensa en enriquir el seu patrimoni professional i els fonaments del seu coneixement, destreses, mètodes educatius i pedagògics ja que a major educació del mestre major seran els beneficis en el procés de desenvolupament educatiu i cognitiu dels seus alumnes.



El mestre del segle XXI  concep l’aula (presencial o virtual) com el lloc on investiga, experimenta, modela, es comparteixen idees, es prenen decisions per a la solució de problemes i es reflexiona sobre el que és necessari i pertinent aprendre. El docent actual ha de tenir una actitud oberta i crítica davant la societat de la informació i les TIC i la predisposició cap a l'aprenentatge continu i l'actualització permanent.

Però, quines noves competències clau ha de disposar i proposar als seus alumnes un docent al segle XXI?

CREATIVITAT I INNOVACIÓ

Anem a veure primer la diferència entre un docent creatiu i un docent innovador.

El docent creatiu, modifica el seu entorn, l'adapta al seu benefici i en el dels seus fins. Fruit d'aquest exercici neixen noves tècniques i materials. La versatilitat d’aquestes li permet recolzar-se en diferents plataformes, aplicacions o pràctiques, sense dependre explícitament d'una o altra tecnologia.

A priori, el docent innovador, busca nous mètodes per treballar, que no es limita al seu treball sinó que envaeixen la seva vida personal. No té inconvenient en utilitzar, provar, aplicar, l’últim de l'últim, de vegades corre el risc que no funcioni, però mai té la sensació d'haver perdut el temps perquè ho considera una inversió. Intenta convèncer els seus col·legues dels útils que són les noves eines, la feina que li estalviaran i els beneficis que li implicarà, clar que normalment no valora les capacitats que ell mateix atresora i que el seu col·lega hauria d'adquirir perquè aquesta evolució no li suposés una feina extra.

El professor innovador està present en tots els racons de la xarxa, és un "humà 3.0", és expert en registrar, el seu correu s'omple diàriament de notícies sobre actualitzacions o novetats, és conscient del que "efímer" d'alguns serveis 3.0, s'assabenta a l'instant de tot gràcies a les RSS, a les xarxes socials i per descomptat el seu telèfon és un smartphone de darrera generació.

Podríem dir que parlant amb un professor innovador sempre tens la sensació d'arribar tard a tot el que per a tu és una novetat. Però que això no vos engani, tots els docents podem innovar en la mesura que ens comprometeguem a fer-ho.


CREATIVITAT I INNOVACIÓ
  •    Treballar de forma creativa amb els altres, és a dir anar aprenent a desenvolupar, implementar i comunicar noves idees de manera efectiva als altres. Això implica ser obert i receptiu a perspectives noves i diverses incorporant al grup aportacions i noves iniciatives de treball.
  •   Veure el fracàs com una oportunitat per aprendre.
  •   Entendre que la creativitat i la innovació és un recorregut a llarg termini, un procés cíclic d'errors freqüents i de petits èxits.

Un punt clau seria utilitzar de forma adequada, en funció de la situació durant la docència, les diferents classes de raonament, inductiu, deductiu, etc, així com potenciar també l'ús del pensament sistèmic i divergent, és a dir analitzar com les parts d'un tot interactuen entre si en els sistemes complexos per produir resultats globals.



PENSAMENT CRÍTIC I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
  •          Analitzar i avaluar de forma efectiva les evidències, arguments, demandes i creences
  •          Analitzar i avaluar els principals punts de vista alternatius
  •           Sintetitzar i fer connexions entre la informació i els arguments
  •           Interpretar la informació i extreure conclusions basades en la millor anàlisi
  •           Reflexionar críticament sobre les experiències d'aprenentatge i processos
  •     Resoldre diferents tipus de problemes de formes convencionals i innovadores. Trobar múltiples respostes a un mateix problema (pensament divergent)
  •         Identificar i fer preguntes significatives que aclareixin diversos punts de vista i dur a millors solucions


Com a docents vivim en un entorn tecnològic i saturat de mitjans en què disposem de tres variables crítiques: l'accés a una gran quantitat d'informació, els ràpids canvis en les eines tecnològiques, la capacitat de col·laborar i fer contribucions individuals en una escala sense precedents. Per la qual cosa és clau adquirir competències en l'accés i avaluació de la informació.

ACCÉS I GESTIÓ EFICAÇ DE LA INFORMACIÓ
  •          Accedir a la informació de manera eficient (temps) i eficaç (fonts)
  •          Avaluar la informació crítica i competent
  •          Utilitzar la informació amb precisió i creativitat per a l'assumpte o problema que ens ocupa
  •          Gestionar el flux d'informació d'una àmplia varietat de fonts
  •         Comprensió fonamental de les qüestions ètiques / legals al voltant de l'adquisició, accés i ús de la informació
  •          Entendre com i per què es construeixen la comunicació visual i sintètica en la transmissió de coneixement.
  •         Utilitza la tecnologia com una eina per investigar, organitzar, avaluar i comunicar informació



Com a docents compromesos hem de ser enginyosos, mantenir els ulls oberts amb els avenços tecnològics, abraçant les noves oportunitats a mesura que sorgeixen, alhora que col·laborem amb els altres i construïm relacions efectives. Hem de ser precursors en compartir idees, inspirar i motivar. Un docent té una funció privilegiada però també de molta responsabilitat d’on es redefineix constantment i no pot mai aturar-se d’ aprendre.  És un ofici de vocació que de vegades és dur, però a l’hora estimulant i ple de repte. És la diferència entre practicar senderisme o alpinisme d’alta muntanya!