El nou paradigma

EL NOU PARADIGMA per Borja Vilaseca

Per què en general la majoria portem un estil de vida materialista, basat en treballar i consumir? Quina és la raó que el sistema educatiu promogui una mentalitat d'empleat entre els estudiants? Per què gairebé tots els professionals que s'incorporen al mercat laboral depenen de l'Estat, els bancs i les empreses per sobreviure? Què genera que les organitzacions estiguin obsessionades amb l'afany de lucre en el curt termini? I en definitiva, d'on procedeix la nostra actual forma de veure la vida?

La resposta a aquestes preguntes no és senzilla. Entre altres variables, és essencial assenyalar que en funció d'on hem nascut i el tipus de condicionament que hem rebut, hem anat creant una identitat personal en base a les creences familiars, laborals, polítiques, religioses i econòmiques amb les que hem estat modelats per la societat. Prova d'això és el fet que en néixer en un determinat país (o comunitat) solem utilitzar un determinat idioma, defensar una determinada cultura, estar afiliats a un determinat partit polític, seguir una determinada religió i fins i tot donar suport a un determinat equip de futbol .

 El quid de la qüestió rau en que no solem triar les nostres creences (que condicionen la nostra forma d'entendre la vida), els nostres valors (que influeixen en la nostra presa de decisions), les nostres prioritats (que reflecteixen el que considerem més important) i les nostres aspiracions (que marquen allò que volem aconseguir). Més concretament, aquest conjunt de creences, valors, prioritats i aspiracions constitueixen el nostre «paradigma», que vendria a ser la manera en què veiem, comprenem i actuem en el món. La importància de fer conscient el nostre paradigma rau en el fet que també determina les nostres necessitats i motivacions. És a dir, el que creiem que necessitem per ser feliços i el que ens mou a fer el que fem a la vida.

També és l'arrel des de la qual neix la nostra manera subjectiva de pensar i el tipus d'actitud que solem prendre davant les nostres circumstàncies. A partir de tot això, solem collir una sèrie d'experiències i resultats, que són els que finalment determinen el nostre grau de benestar i malestar en les diferents dimensions de la nostra vida. I com que el sistema és un fidel reflex de la manera en què pensem i ens comportem la majoria, el paradigma vigent també determina la manera en què la societat concep l'ésser humà ia l'educació, fomentant un determinat tipus de relacions laborals i organitzacions empresarials.

Doncs bé, a aquesta forma predominant de veure la vida se li denomina «vell paradigma» i actualment es troba en decadència. Sobretot perquè genera resultats de lluita, conflicte i insatisfacció, a més de ser completament ineficient i insostenible. Aquesta és la raó per la qual cada vegada més éssers humans estem comprometent-nos amb la nostra pròpia transformació, deixant d'orientar la nostra existència al propi interès per començar a dirigir-la al bé comú.

Iniciar aquest viatge de canvi personal és un acte d'honestedat, humilitat i valentia, ja que implica abandonar l'arrogància de creure que ho sabem tot sobre nosaltres mateixos i de reconèixer que la nostra forma de pensar i de comprendre la vida pot ser errònia i limitada. La veritat és que en general ve precedit per una saturació de sofriment, la qual ens motiva a sortir de la nostra zona de comoditat, aventurant a la novetat i el desconegut. Així, per mitjà d'un procés d'autoconeixement i de qüestionament finalment es produeix l'anomenat «canvi de paradigma».

Experimentar aquest clic evolutiu ens possibilita desprogramar la nostra ment de la vella visió del món industrial per actualitzar-nos al nou paradigma de l'emergent i imparable Era del Coneixement. I en la mesura que aquest canvi de mentalitat s'estengui entre la societat, portarà amb si una revolució en la nostra forma de concebre l'ésser humà, l'educació, el treball i les empreses. I en el moment oportú, també portarà molta més satisfacció i realització a les nostres vides. Això sí, perquè es faci realitat, el principal canvi s'ha de produir en la nostra consciència. Així, l'eslògan d'aquesta nova Era podria resumir-se amb les famoses paraules de Mahatma Gandhi: "Sigues tu el canvi que vols veure al món."

Font: http://www.borjavilaseca.com/uploads/files/conferencias/El%20Nuevo%20Paradigma%20Organizacional.pdf