L'ésser humà absorbeix i guarda en l'inconscient tota la informació a la qual ha tengut accés des de que era un nadó. Aquesta informació és filtrada a través del seu pensament, passant pel seu sistema neuronal i formant programacions, les quals formen creences que el conduiran i el guiaran durant tota la seva vida.
L'ésser humà és producte dels seus pensaments, sobre el viscut i experimentat. Dit això ja us podeu imaginar la gran importància i responsabilitat que hi tenim els docents, la familia i entorn.
Quina classe de món els estem presentant als nostres nins i joves? Quin exemple els estem donant? De quina manera els respectem i els tractem com a persones reflexives, pensants i valuoses? Recordem que el que queda marcat de per vida són les vivències i experiències i no tant la memorització i la teoria. I convé no oblidar que al mestre se li ha otorgat la responsabilitat, ja no de informar dades purament acadèquimes, sinó de formar éssers humans.
Aquesta visió no se tenia en el segle passat, on la personalitat o manera de pensar i sentir de l'infant no es tenia en compte. L'educació escolar s'impartia sense considerar l'alumne com a ésser individual, el centre i la raó de l'educació era i continua sent, malauradament en molts llocs, una educació estereotipada. No obstant això cada vegada són més les escoles i centres educatius que són conscients de la importància de l'educació personalitzada.
La Programació Neurolingüística (PNL) ens proposa eines valuosíssimes per donar als alumnes una educació personalitzada, eficient, veient-los com individus per a poder fer-los arribar la informació que es requereix d'una manera efectiva.
Una de les eines principals per gestionar en l'educació escolar, és el coneixement dels sistemes representacionals, bàsicament per saber per on li arriba la informació a l'alumne. Això vol dir quin és el seu principal canal d'accés amb l'exterior. Hi ha alumnes que són més visuals, aprenen més a través d'imatges, altres són més auditius i aprenen més pel que escolten i no tant per les imatges i altres són més sensorials o cinestèsics, això vol dir aprenen més pel gust, olfacte i tacte. Per tant, el mestre ha d'aprendre tècniques d'ensenyament que involucrin qualsevol tipus d'alumne per assegurar que tots els seus alumnes entenen i aprenen els coneixements que se li estan impartint
Definim la PNL com l'excel·lència en la comunicació tant intrapersonal com interpersonal. És un sistema per preparar sistemàticament la nostra ment i aconseguir que comuniqui de manera eficaç el que pensem amb el que feim, aconseguint una congruència i comunicació eficaç a través d'una estratègia que s'enfoca al desenvolupament humà.
Estudia com ens comuniquem amb nosaltres mateixos (comunicació intrapersonal) i com ens comuniquem amb els altres (comunicació interpersonal).
Quan avancem en la PNL millorem en la comunicació. Som capaços de detectar els pensaments limitadors, resoldre els nostres conflictes interns i potenciar l'autoconcepte. A més en la relació amb els altres potenciem l'empatia, som capaços de descobrir les creences dels altres i practiquem l'assertivitat.
Hi ha tres conceptes clau en la PNL:
1. Programació: és el procés que segueix el nostre sistema sensorial per organitzar les seves representacions.
2. Neuro: Tot el comportament és el resultat d'alguna activitat neurològica dins de la persona.
3. Lingüística: aquesta activitat neurològica i les estratègies són transmeses a tot tipus de comunicació i en el llenguatge.
La PNL explica el procés d'aprenentatge d'un procés en una sèrie d'etapes per les que passa l'individu que aprèn. Aquestes etapes són quatre:
- Incompetència inconscient. No se sap què és un cotxe i, molt menys, conduir-lo.
- Incompetència conscient. És el moment en què més s'aprèn. El conductor és conscient que no sap conduir i ho intenta.
- Competència conscient. El conductor ja sap conduir i presta massa atenció al proces com embragatge, intermitents, palanca de canvi de marxes ...
- Competencia inconscient. S'allibera l'atenció del conscient. L'individu realitza l'acció sense ser pràcticament conscient i pot dirigir així la seva atenció per a altres coses. Així veiem a un conductor parlar, escoltar música, furmar, etc ... mentre condueix.
La PNL pot tenir diverses aplicacions, entre elles, les que més ens poden interessar són gestionar l'ansietat, l'estrès, les fòbies, la manca d'autoestima, els canvis de creeencias, etc. També la motivació, els conflictes, la comunicació, les negociacions, la persuasió, els problemes de relació, etc.
Moltes d'aquestes aplicacions es poden aplicar en l'àmbit educatiu, per als professors i també per als alumnes.
Ara per ara, ens trobem amb molts problemes relacionats amb l'autoestima, estrès, falta de motivació, conflictes ... i molts més que es poden solucionar amb un bon procés ben estructurat d'aplicació del PNL a l'Educació.
Les primeres aplicacions del PNL van tenir un enfocament psicoterapèutic, atès que els primers models eren psicoterapeutes. Els dos principals usos terapèutics de la PNL són: com un complement per terapeutes que exerceixen en altres disciplines terapèutiques i com una teràpia específica anomenada Psicoteràpia Neurolingüística.
Si bé els objectius originals de la programació neurolingüística eren terapèutics, els patrons també s'han adaptat per al seu ús fora de la psicoteràpia, per a la comunicació interpersonal i la persuasió incloent la comunicació empresarial, capacitació en gestió, vendes, esport, influiencias interpersonals , coaching, treball en equip, oratòria, negociació i docència.
Fonts
http://estrategiaspnl.com/
http://www.mentecolectiva.es/PractitionerPNLEDUCATIVA.pdf
https://docs.google.com/document/d/1mgfpyMoEv0QiBmBe-EgWCKIDkFxtvgYEKkesF9yAp_I/edit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada