La gran importància de l'empatia en l'aula (intel·ligencia interpersonal)

Molt sovint els mestres ens trobem amb l'adversitat de fer resoldre situacions o problemes als nostres alumnes que ells mateixos no en tenen la més mínima necessitat i com a conseqüència es mostren desmotivats. 

Com ho resolem? GERENANT EMPATIA.

No sempre els problemes que hem de resoldre són nostres. Per això la clau que desenvoluparem és l'empatia

L'empatia és una de les formes de la intel·ligència múltiple. Viki Morandeira assenyala la importància de la intel·ligència interpersonal a l'aula, per afavorir el procés d'aprenentatge en els nens i l'ensenyament de l'empatia des de petits.

Com ja vos sonarà, hem deixat de tenir una sola intel·ligència, passant a tenir 8, segons Howard Gardner.

La intel·ligència Interpersonal, és una d'elles. Encara que el nom més conegut per tots nosaltres és el d' Empatia.

A l'aula, aquest tipus d'intel·ligència és imprescindible, principalment per als educadors. I si som capaços d'ensenyar empatia als nostres al.lots, haurem fet un treball excel·lent, deixant en ells una empremta, un ensenyament que els servirà tota la vida, fins i tot quan ja ni recorden els continguts que els hem ensenyat.

Per què és important per als professors aplicar la Intel·ligència Interpersonal?

Perquè a través de l'empatia som capaços d'interpretar les necessitats i motivacions dels alumnes arribant a comprendre'ls. Una cosa importantíssima en un educador és aprendre a posar-me en el lloc dels seus alumnes i ser capaç d'interpretar les impressions que el docent ha causat. Això és crucial per adaptar la manera d'ensenyar a les necessitats d'aquest grup/alumne.

Qualsevol alumne té unes característiques que podrien considerar comuns i que són:
- Aspiracions
- Necessitats
- Frustracions

Partint d'aquestes tres premisses és on el mapa de l'empatia genera sis preguntes bàsiques amb què poder entendre millor a les persones i, per tant, als nostres alumnes.

 Fent les millors preguntes per obtenir un major i millor coneixement dels teus alumnes.

1. Què pensa i sent l'alumne? Cal preocupar-se i ocupar-se dels que pensa i sent cada alumne. Per fer-ho és indispensable tenir en compte els següents aspectes:
- Conèixer què mou a l'alumne.
- Saber quines són les seves veritables preocupacions.
- Descobrir el que realment li importa i no és capaç de verbalitzar.
- Preguntar-li quins són els seus interessos, preocupacions i aspiracions.

2. Què diu i fa l'alumne? És fonamental per al bon coneixement de qualsevol alumne conèixer tant el que diu com el que fa. Per a això es pot partir de les següents premisses:
- Observar el seu comportament a l'aula.
- Valorar la seva presència, la seva manera de comportar-se.
- Tenir molt en compte a les persones amb les que parla i estableix relacions.
- Apreciar allò que per a l'alumne és realment important perquè és capaç de verbalitzar-ho.
- Aprendre a distingir entre el que diu i fa i el que en realitat pensa.

3. Què veu l'alumne? Aquesta tercera pregunta es basa en tot el que envolta a un alumne. En aquest sentit cal insistir en:
- Esbrinar quin és l'entorn en què es mou l'alumne.
- Conèixer a les persones que formen part essencial d'aquest entorn.
- Descobrir la problemàtica que pot provocar aquest entorn en l'alumne.

4. Què escolta l'alumne? Un alumne és el que és en moltes ocasions no només per l'entorn, sinó pel que escolta en aquest entorn. Per tant, es tracta de:
- Descobrir el que escolta l'alumne en el seu entorn.
- Establir diferències entre el que escolta de les seves famílies i el que escolta dels seus alumnes.
- Esbrinar quines persones, familiars o companys, són els que exerceixen una major influència en l'alumne.
- Cercar quins mitjans són els que usa l'alumne a l'hora d'escoltar (mitjans naturals o artificials com xarxes socials o missatgeria instantània).

5. Què frustra a l'alumne? El camí cap a la maduresa no està exempta de frustracions. Com a docents hem de tenir aquest aspecte molt present a l'hora d'arribar a conèixer a un alumne. Per això es tracta de:
- Saber quines són les principals frustracions de l'alumne.
- Descobrir què li té por i de quina manera pot verbalitzar-ho.
- Conèixer quins són els elements o obstacles que produeixen la por i la frustració en l'alumne.

6. Què motiva a l'alumne? La motivació és el motor del que neix la força interior d'un alumne. Per això és tan important:
- Saber quins objectius, necessitats i desitjos té l'alumne.
- Descobrir com farà l'alumne per aconseguir aquests objectius.
- Conèixer els mitjans que l'alumne farà servir per assolir els objectius que s'hagi proposat.

Com veus, el mapa de l'empatia té com a objecte una major personalització del coneixement del alumnes. L'empatia només serveix en la mesura que disposes de la informació essencial de l'alumne al que vulguis ajudar, al qual vols conèixer més i millor. Mitjançant el mapa de l'empatia la segmentació, és a dir, la categorització i etiquetatge es transforma en personalització, coneixement profund que es traduirà en un ajut afectiu i efectiu en el temps.