DIGICOL·LEGIAL BEAT RAMON LLULL INCA: La meva experiència educativa a Escandinàvia.

El passat curs escolar vaig col·laborar en la revista digital de la meva escola Beat Ramon Llul Inca. Voldria compartir la meva reflexió i experiència en vosaltres, aquí vos en deix l'enllaç i un dels artícles.




Pàg. 150 a 163 i Pàg. 168 a 175

Digicolegial

Publish at Calameo

 

"La meva experiència educativa a Escandinàvia.

Encara recordo aquell primer dia que vaig entrar a l’escola d’ Örebro, una població sueca una mica més gran que Inca. Era un dia de ple febrer, amb neu al voltant i com no, uns 10 graus baix zero. Els 16 alumnes i el mestre que formaven el grup de 3r de primària es disposaven a fer una classe de matemàtiques  fora de l’aula.  Evidentment, el fet em va sorprendre. - fer classe a fora amb aquest temps? - vaig pensar.  No vaig dir res i simplement vaig observar. El mestre, em va dir unes paraules que encara em varen sorprendre més. “No hi ha mala climatologia, sinó roba no adequada.” Dit d’una altra manera, “Si vols fer alguna cosa trobaràs la manera, sinó una excusa”.

Som en Guillem Ramon, ex-alumne, mestre de primària, d’educació física i audició i llenguatge. Encara que prefereixo dir guia d’aprenentatges enlloc de mestre i més endavant sabreu perquè. Vaig estudiar a la UIB, universitat d’ Örebro i a la UNED. Em disposo a explicar el que va marcar la meva visió pràctica sobre el sistema educatiu actual i com puc contribuir com a mestre a preparar els nostres infants per a un futur laboral pròsper, amb una bona gestió d’habilitats socials i emocionals, així com el seu desenvolupament integral. En definitiva, guiar, motivar i preparar l’alumne per a la vida.

Sovint  associem Escandinavia com el cap davanter en educació i sentim a parlar sobre innovació educativa, noves tendències psicosocials, fracàs escolar, TDAH, l’estudi de llengües estrangeres,  ...  Són temes molt actuals en el món educatiu, però que això no ens alarmi, sempre hi haurà diversitat d’opinions i noves corrents per aplicar. El cas és, aplicar-ho i avaluar-ho tenint en compte els recursos i espais del centre sense tocar la línia de la utopia. Per innovar no es tracta de sortir de lo comú, girar la classe d’alt a baix o fer ús de les noves tecnologies i llestos; sinó que es tracta de posar atenció a com utilitzem les tecnologies, els espais i els recursos materials o humans per tal d’engrescar i motivar a l’alumne. És a dir, posar especial atenció a la metodologia. Per què ens estranyem quan tenim un alumne avorrit a classe, si quan està a casa consultant internet s’hi pot passar hores? Vivim en una època on la sobre estimulació està present a tots els mitjans. En mans del professor està guiar aquesta estimulació per a motivar als alumnes.

Avui en dia es pensa que un alumne és intel·ligent perquè treu 10 en quasi totes les assignatures. Jo diria que aquesta idea està obsoleta, ja que el concepte de intel·ligència ha canviat. Avui en dia i segons en H. Gardner, el ser humà posseeix varies intel·ligències i les pot utilitzar al mateix temps.  Per tant, es concep que el cervell humà no és com una prestatgeria que està apunt per memoritzar conceptes i després amollar-los en un full de paper, sinó que el cervell és com una metxa que necessita ser encesa per crear motivació cap a un aprenentatge.

L’aprenentatge s’assimila millor a través d’experiències, experiències que han de servir pel descobriment del propi potencial de l’alumne que el dia de demà el faran sobreviure en la societat actual. És quan entra la figura del mestre o guia, i dic guia perquè és l’encarregat de proporcionar el material a l’infant segons els seus interessos i creant els escenaris i ambients on l’aprenentatge sigui una necessitat.

Podem dir, per tant, que un aspecte fonamental per evitar el fracàs escolar és la motivació. Essent la funció principal del mestre la d’un guia, que usa metodologies per engrescar i motivar a l’alumne, on la intel·ligència o destresa no es mesura en respondre a una pregunta amb una única solució, sinó amb el màxim de solucions possibles. Premiant el pensament divergent, la creativitat i la curiositat, fomentant la participació, l’experimentació i la col·laboració i restant importància a la memorització i les lliçons magistrals del mestre.

Allà a dalt, a Escandinàvia, els pares juguen un paper primordial i s’impliquen plenament en l’educació dels seus fills. Recordo més d’un dia en què alguns pares vengueren a gaudir d’alguna de les nostres sessions de plàstica. A més, els pares complementen l’educació del seus fills amb activitats culturals després de les classes o durant els cap de setmana. Per tant, podem dir que hi ha 3 estructures que encaixen molt bé; l’escola, la família i el recursos socioculturals.

Una diferència clau entre les escoles del nord i les d’aquí és el nombre d’alumnes per aules. Aquí en els millors del casos hi ha uns 25 infants per aula i mestre, mentre que allà uns 15. Aquest fet fa que la educació sigui més individualitzada i l’aprofitament del temps sigui molt més elevat. Això dóna peu a què les jornades escolars de primària siguin de 3 o 4 hores de classe al dia i amb descansos de 15’ entre classes, sumant el temps del dinar, que també és un moment que se considera com a classe [no sabeu les coses que es poden aprendre durant un dinar...].

 Ja que les classes lectives són només de 3 o 4 hores diàries, els mestres tenen temps per invertir en preparar les classes, investigar, formar-se i col·laborar amb altres mestres, pares o institucions.

Un tema polèmic actual és la tasca. A Suècia, molt poques vegades hi ha deures per dur a casa. Es fomenta l’hàbit de treball a l’escola i el que es pot fer a casa és més de caire d’investigació, jocs, lectura, visites culturals, visualització de vídeos o realització d’experiments.

Pel que fa a l’agrupament o nivells, els alumnes escandinaus no estan agrupats en aules segons la seva data de naixement, sinó pels seu nivell maduratiu i sobretot per la seva motivació. Encara que tenim una edat biològica, no tots tenim la mateixa maduresa.

Els estudiants no fan exàmens ni reben qualificacions fins a 5è o 6è de primària, sinó que el mestre redacta per als pares un informe de caràcter descriptiu o informatiu, no numèric.

Perquè tot això es dugui a terme es necessiten professionals no només molt ben preparats sinó amb molt d’entusiasme i passió per la seva feina. Això a Escandinàvia ho saben i ho fa present en les seves proves de selecció per a l’accés a la facultat d’educació, on la nota de tall és un 9 sobre 10. L’educació és una professió amb molt de prestigi i els professors tenen gran autoritat i renom en l’escola i en la societat.

No hem d’oblidar que l’educació és un dels pilars fonamentals del món i com deia Paulo Freire; “L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món”.

 

Guillem Ramon"