Avui en dia un alumne que entra a l'escola amb 3 anys en el 2015, sortirà d'ella en el 2030. Vos heu demanat mai com serà el món en aquest any? Estem preparant als alumnes per això?
Viajes al futuro de la educación és un llibre digital de n'Axel Rivas quesintetitzaelsgranscanvisenmarxaanivellmundialamb l'úsintensiu de latecnologiaen la políticaeducativa. Ésun llibred'experiències, que analitza unamultiplicitatd'exemplesconcretsd'innovacionsque estantransformantlamanera compensemifeml'educació.El llibre nonomésplanteja elsdebatsielscasos mésrepresentatiusd'unnou tempseducatiu,sinó que presentaeinesper reprendreaquestscanvisen el planejamentde l'educació.Lesexperiènciesrelatadesestanen plemoviment.Peraixòel llibre estàpled'imatges,vídeosienllaçosper continuar la sevalecturaenun formatmésinteractiu, des de lescomputadores, pastillesomòbils,ambla possibilitatde difondreicomentarenlesxarxessocials.
Sense cap dubte és un llibre molt recomanat per tots aquells que estiguin interessants per l'educació i el seu futur.
L'aprenentatgebasaten projectesésuna metodologiaquepermet alsalumnesadquirir elsconeixementsicompetènciesclau en elsegleXXImitjançant l'elaboracióde projectes quedonenrespostaa problemes de lavidareal. Elsalumneses converteixen enprotagonistesdel seu propiaprenentatgeidesenvolupen la sevaautonomiairesponsabilitat, jaquesónellselsencarregatsde planificar, estructurarel treballi elaborar elproducteper a resoldrela qüestióplantejada. La tascadel docentésguiar-losidonar-los suportal llarg delprocés.Aulaplaneta.com ens mostra com aplicaren deupasesl'aprenentatgebasaten projectesmitjançantun senzillvídeotutorial.
APLICA EN 10 PASES AQUESTA METODOLOGIA:
Selecció del tema i plantejament de la pregunta guia. Tria un tema lligat a la realitat dels alumnes que els motivi a aprendre i et permeti desenvolupar els objectius cognitius i competencials del curs que busques treballar. Després, planteja'ls una pregunta guia oberta que t'ajudi a detectar els coneixements previs sobre el tema i els convidi a pensar què han d'investigar o quines estratègies han de posar en marxa per resoldre la qüestió. Per exemple: Com concienciarías als habitants de la teva ciutat sobre els hàbits saludables? Quina campanya realitzaries per donar a conèixer als turistes la història del teu municipi? És possible la vida a Mart?
Formació dels equips. Organitza grups de tres o quatre alumnes, perquè hi hagi diversitat de perfils i cadascun exerceixi un paper.
Definició del producte o repte final. Estableix el producte que han de desenvolupar els alumnes en funció de les competències que vulguis desenvolupar. Pot tenir diferents formats: un full, una campanya, una presentació, una investigació científica, una maqueta ... Es recomana que els proporcionis una rúbrica on figurin els objectius cognitius i competencials que han d'assolir, i els criteris per avaluar-los.
Planificació. Demaneu-los que presentin un pla de treball on s'especifiquin les tasques previstes, els encarregats de cadascuna i el calendari per realitzar-les.
Recerca. Has de donar autonomia als teus alumnes perquè busquin, contrastin i analitzin la informació que necessiten per realitzar el treball. El paper del mestre és orientar i actuar com a guía.
Anàlisi i la síntesi. Ha arribat el moment en què els alumnes posen en comú la informació recopilada, comparteixin les seves idees, debateixin, elaborin hipòtesis, estructurin la informació i busquin entre tots la millor resposta a la pregunta inicial.
Elaboració del producte. En aquesta fase els estudiants hauran d'aplicar el què han après en la realització d'un producte que doni resposta a la qüestió plantejada al principi. Anima'ls a desenvolupar la seva creativitat.
Presentació del producte. Els alumnes han d'exposar als seus companys el que han après i mostrar com han donat resposta al problema inicial. És important que comptin amb un guió estructurat de la presentació, s'expliquin de manera clara i donin suport a la informació amb una gran varietat de recursos.
Resposta col·lectiva a la pregunta inicial. Un cop concloses les presentacions de tots els grups, reflexiona amb els teus alumnes sobre l'experiència i convida'ls a buscar entre tots una resposta col·lectiva a la pregunta inicial.
Avaluació i autoavaluació. Finalment, avalua el treball dels teus alumnes mitjançant la rúbrica que els has proporcionat amb anterioritat, i demana'ls que s'autoavaluïn. Els ajudarà a desenvolupar el seu esperit d'autocrítica i reflexionar sobre els seus errors o errors.
Què és la solidaritat? Quan es diu que una persona és solidària? Com es pot educar als infants per què siguin solidaris?
La solidaritat és un valor que es pot definir com la presa de consciència de les necessitats dels altres i el desig de contribuir i de col·laborar per a la seva satisfacció. Es tracta d'un valor que cal fomentar tant en la família com a l'escola, així com en altres àmbits.
Els nens no neixen solidaris, la solidaritat s'ensenya als nens a través de moltes formes i en diferents situacions quotidianes.
No cal anar a Àfrica per ser solidari, sinó pega una ullada a l'experiment que realitzen aquests joves solidaris en els carrers de Nova York:
Aquí vos deix 10 consells per ensenyar als infants a què siguin solidaris:
1- La solidaritat ha de ser ensenyada i transmesa als nens sobretot a través de l'exemple. Els pares han de exercitar la solidaritat entre ells, amb els seus fills, veïns, amics i altres familiars. És l'exercici que més fomenta la interiorització dels valors en els nens.
2- Cal que els pares ensenyin als seus fills a posar-se al lloc de l'altre i això pot començar per ells mateixos. A partir dels 2 anys d'edat, els infants ja comencen a tenir més consciència de l'altre, de conductes com el compartir, assistir, col·laborar, ajudar, etc. Aquest és un bon moment per començar.
3- Ser solidari ha de ser una regla com les altres normes d'educació.
4- És molt important la comunicació entre pares i fills. La comunicació fomenta la confiança dels nens als ensenyaments i a la transmissió de valors dels seus pares.
5- És recomanable que els pares parlin als seus fills del que està bé i malament, com també del que l'altre li agradaria i què podrien fer ells per col·laborar, per ajudar o cooperar.
6- Una educació permissiva o autoritària no és un canal ideal per a la transmissió de valors. Per promoure valors prosocials com la solidaritat, cal que el nen rebi una educació més democràtica, en un entorn afectiu i comunicatiu positiu, que l'infant tengui llibertat per expressar-se.
7- Comentar amb els fills algunes situacions o esdeveniments que reforcen la tasca solidària d'alguna persona i el que s'ha aconseguit gràcies a aquesta. Així, estarem promovent aquest valor tan important.
8- A l'escola, s'ha de treballar l'empatia en els nens, és a dir, s'ha de despertar la preocupació pels altres. Que ajudin als petits a portar la motxilla, que comparteixin material escolar als que s'hagi oblidat, que es preocupin per algun company que estigui malalt, ...
9- La solidaritat és un altruisme que s'aprèn i es reforma amb la pràctica i l'exercici.
10- Es fomenta la solidaritat combatent gestos, actituds i conductes egoistes, còmodes, intolerants, ..., en els infants.
Acaba, i de manera molt
emotiva, la meva estada a la meva escola, a Beat Ramon Llull.
Han estat uns mesos fabulosos i
plens d'experiències. L'oportunitat que se me va brindar com a tutor de 4t i
membre del departament d'orientació, no m’ha deixat de sorprendre ni
ensenyar dia darrera dia. Se m'ha mostrat la cara més bonica del
que és aquest fantàstic ofici. Del primer fins al darrer dia, he
après molt de tots i cada un dels infants així com del claustre de grans
professionals i companys. És per això que no puc deixar passar
aquesta oportunitat per agrair i donar les gràcies per deixar-me fer feina en
total llibertat, per confiar en mi i escoltar
les meves idees utòpiques, experimentar, provar, equivocar-me i
tornar-me a equivocar, i sobretot satisfer la meva passió per l’educació.
Sé que no és un adéu, ni tant sols
fins una altra, perquè no puc tancar una porta a un portal on mai l'hi he tengut,
perquè Beat Ramon Llull sempre ha estat, és i serà la meva
escola.
No és difícil observar aules on el llibre de text és la base de l'ensenyament, on els alumnes continuen realitzant una sèrie d'exercicis repetitius i on fet i fet el que compta és una sèrie d'exàmens memorístics. No obstant, també és fàcil trobar pràctiques docents on l'alumne té un paper actiu a l'aula. Espais on s'alterna la pissarra amb una altra sèrie d'activitats, dins i fora de l'aula, amb una finalitat: crear per aprendre i aprendre per crear. Docents que es replantegen les seves programacions, dissenyen i experimenten noves vies -innovadores- per arribar a l'alumne.
Sembla que legisladors i dirigents, amb escassa visió de futur i del present, no han advertit que un dels objectius de l'educació passa per emocionar i motivar l'alumne perquè aprofundeixi en el seu aprenentatge. Per això, la creativitat i innovació són magnífiques eines per assolir aquests propòsits.
Modificar currículums de les matèries en base a diferents continguts i càrregues lectives diverses, no suposa cap avanç en aquest aspecte. Fins i tot, estem retrocedint si apliquem revàlides o proves diagnòstiques que només ens porten a ensenyar buscant uns resultats uniformes.
Al meu entendre, a través de les següents accions, podem apropar-nos a l'objectiu anteriorment esmentat: • Provocar la curiositat •Activar l'alumne: protagonista a l'aula • Aprendre de forma significativa
Provocar la curiositat és tasca complicada, però fonamental, per captar l'atenció de l'alumne. La neurociència i l'experiència ens diuen que un alumne curiós aprèn de manera natural més fàcilment. Però, com encendre la curiositat? Francisco Mora en el seu llibre "neuroeducación" (2013) ens ofereix diversos recursos: 1. Començar la classe amb alguna cosa provocadora: frase, dibuix, pensament ... 2. Presentar un problema quotidià al principi de les classes per despertar l'alumne. 3. Crear una atmòsfera per al diàleg per part dels alumnes, que els alumnes no es vegin qüestionats. 4. Donar temps perquè algun alumne desenvolupi algun argument i es vegi així motivat per trobar solució al problema plantejat davant els altres. 5. Incentivar a què l'alumne plantegi problemes de forma espontània. 6. Introducir elements durant la classe que impliquin incongruència, contradicció, novetat, sorpresa, complexitat, desconcert, incertesa ... 7. Procurar la participació activa de l'estudiant 8. Reforçar el mèrit i l'aplaudiment davant d'una bona pregunta o resolución
9. Modular o guiar però no dirigir la recerca de respostes i menys proporcionar la resolució del problema A aquestes nou propostes, li afegiria l'humor com a ingredient fonamental a l'aula. Un humor que pot servir per provocar, transgredir, trencar el gel o acostar-nos a l'alumne. Un acostament vital per aproximar-nos a través de les emocions; si aconseguim emocionar l'aprenentatge fluirà irremediablement.
D'altra banda, tenim l'opció d'activar l'alumne a l'aula: l'alumne com a protagonista del procés d'ensenyament i aprenentatge. És imprescindible que l'alumne reflexioni, llegeixi, discuteixi, utilitzi eines TIC o TAC i elabori els seus propis continguts. Passar de l'alumne espectador a un alumne actiu que, a més d'aprendre del docent, és capaç de produir recursos propis de qualitat i de reflexió. L'ús de metodologies actives és un mitjà bàsic per brindar aquest paper protagonista a l'alumne. L'aprenentatge per projectes, l'aprenentatge cooperatiu, l'aprenentatge-servei, l'aprenentatge basat en problemes, el desenvolupament de les intel·ligències múltiples, el pensament visual, etc. són possibilitats a la nostra disposició per abandonar la pissarra o la còmoda cadira del professor i posar-nos a treballar amb els alumnes.
Fent honor al gran proverbi xinès "digues-m'ho i ho oblidaré, ensenya-m'ho i ho recordaré, implica'm i ho aprendré".
Vos deix el següent enllaç on podreu conèixer diferents mètodes d'aprenentatge, mètodes poc tradicionals si entenem per tradicionals els llibres de text i fer servir la memòria. Es tracten de sistemes orientats a fer cada mestre i cada infant autor del seu aprenentatge a través de tocar i experimentar amb els objectes.
