El perfil docent de segle XXI

El rol docent ha exigit una transformació profunda i transcendental al llarg de la història de l'educació. En ple segle XXI en temps d'abundància cognitiva i d’una societat connectada en xarxa, aquesta, proposa nous reptes al mestre que ha de ser conscient de les noves habilitats que implica el seu rol docent. La tasca principal del docent és guiar, educar i ensenyar als seus alumnes i la gestió d’aquests tres verds ha d'estar centrada en un “com” aconseguir aquest repte diari i constant.

La societat necessita docents compromesos si volem tenir alumnes compromesos. Els docents són el motor de l’educació actual i sense el seu compromís i el seu treball exigent és impossible crear alumnes competents i preparats pels temps que corren. El perfil de professors compromesos és aquell que cerquen estar més enllà de la seva "zona de confort", estar envoltats d’un entorn deliberadament innovador i en constant formació.  Són mestres amb talent, passió i amb ganes de buscar el seu continu creixement professional per a un bon acompliment en el seu quefer educatiu.  El professor compromès pensa en enriquir el seu patrimoni professional i els fonaments del seu coneixement, destreses, mètodes educatius i pedagògics ja que a major educació del mestre major seran els beneficis en el procés de desenvolupament educatiu i cognitiu dels seus alumnes.

El mestre del segle XXI  concep l’aula (presencial o virtual) com el lloc on investiga, experimenta, modela, es comparteixen idees, es prenen decisions per a la solució de problemes i es reflexiona sobre el que és necessari i pertinent aprendre. El docent actual ha de tenir una actitud oberta i crítica davant la societat de la informació i les TIC i la predisposició cap a l'aprenentatge continu i l'actualització permanent.

Però, quines noves competències clau ha de disposar i proposar als seus alumnes un docent al segle XXI?

CREATIVITAT I INNOVACIÓ

Anem a veure primer la diferència entre un docent creatiu i un docent innovador.

El docent creatiu, modifica el seu entorn, l'adapta al seu benefici i en el dels seus fins. Fruit d'aquest exercici neixen noves tècniques i materials. La versatilitat d’aquestes li permet recolzar-se en diferents plataformes, aplicacions o pràctiques, sense dependre explícitament d'una o altra tecnologia.

A priori, el docent innovador, busca nous mètodes per treballar, que no es limita al seu treball sinó que envaeixen la seva vida personal. No té inconvenient en utilitzar, provar, aplicar, l’últim de l'últim, de vegades corre el risc que no funcioni, però mai té la sensació d'haver perdut el temps perquè ho considera una inversió. Intenta convèncer els seus col·legues dels útils que són les noves eines, la feina que li estalviaran i els beneficis que li implicarà, clar que normalment no valora les capacitats que ell mateix atresora i que el seu col·lega hauria d'adquirir perquè aquesta evolució no li suposés una feina extra.

El professor innovador està present en tots els racons de la xarxa, és un "humà 3.0", és expert en registrar, el seu correu s'omple diàriament de notícies sobre actualitzacions o novetats, és conscient del que "efímer" d'alguns serveis 3.0, s'assabenta a l'instant de tot gràcies a les RSS, a les xarxes socials i per descomptat el seu telèfon és un smartphone de darrera generació.

Podríem dir que parlant amb un professor innovador sempre tens la sensació d'arribar tard a tot el que per a tu és una novetat. Però que això no vos engani, tots els docents podem innovar en la mesura que ens comprometeguem a fer-ho.

CREATIVITAT I INNOVACIÓ    Treballar de forma creativa amb els altres, és a dir anar aprenent a desenvolupar, implementar i comunicar noves idees de manera efectiva als altres. Això implica ser obert i receptiu a perspectives noves i diverses incorporant al grup aportacions i noves iniciatives de treball.   Veure el fracàs com una oportunitat per aprendre.   Entendre que la creativitat i la innovació és un recorregut a llarg termini, un procés cíclic d'errors freqüents i de petits èxits.

Un punt clau seria utilitzar de forma adequada, en funció de la situació durant la docència, les diferents classes de raonament, inductiu, deductiu, etc, així com potenciar també l'ús del pensament sistèmic i divergent, és a dir analitzar com les parts d'un tot interactuen entre si en els sistemes complexos per produir resultats globals.

PENSAMENT CRÍTIC I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES          Analitzar i avaluar de forma efectiva les evidències, arguments, demandes i creences          Analitzar i avaluar els principals punts de vista alternatius           Sintetitzar i fer connexions entre la informació i els arguments           Interpretar la informació i extreure conclusions basades en la millor anàlisi           Reflexionar críticament sobre les experiències d'aprenentatge i processos     Resoldre diferents tipus de problemes de formes convencionals i innovadores. Trobar múltiples respostes a un mateix problema (pensament divergent)         Identificar i fer preguntes significatives que aclareixin diversos punts de vista i dur a millors solucions

Com a docents vivim en un entorn tecnològic i saturat de mitjans en què disposem de tres variables crítiques: l'accés a una gran quantitat d'informació, els ràpids canvis en les eines tecnològiques, la capacitat de col·laborar i fer contribucions individuals en una escala sense precedents. Per la qual cosa és clau adquirir competències en l'accés i avaluació de la informació.

ACCÉS I GESTIÓ EFICAÇ DE LA INFORMACIÓ          Accedir a la informació de manera eficient (temps) i eficaç (fonts)          Avaluar la informació crítica i competent          Utilitzar la informació amb precisió i creativitat per a l'assumpte o problema que ens ocupa          Gestionar el flux d'informació d'una àmplia varietat de fonts         Comprensió fonamental de les qüestions ètiques / legals al voltant de l'adquisició, accés i ús de la informació          Entendre com i per què es construeixen la comunicació visual i sintètica en la transmissió de coneixement.         Utilitza la tecnologia com una eina per investigar, organitzar, avaluar i comunicar informació

Com a docents compromesos hem de ser enginyosos, mantenir els ulls oberts amb els avenços tecnològics, abraçant les noves oportunitats a mesura que sorgeixen, alhora que col·laborem amb els altres i construïm relacions efectives. Hem de ser precursors en compartir idees, inspirar i motivar. Un docent té una funció privilegiada però també de molta responsabilitat d’on es redefineix constantment i no pot mai aturar-se d’ aprendre.  És un ofici de vocació que de vegades és dur, però a l’hora estimulant i ple de repte. És la diferència entre practicar senderisme o alpinisme d’alta muntanya!

BORIS MIR: Mestres compromesos = alumnes compromesos

Recentment he llegit sobre en Boris Mir, m'ha resultat interessant i no puc evitar haver-ho de compartir amb vosaltres.

Boris Mir té un fill a l'escola primària i una filla a ESO, una altra a batxillerat i la més gran a la Universitat. Li interessa l'educació i és professor d'educació secundària, molt creatiu i apassionat pel seu ofici. Li interessa la transformació real de l'educació, com a arma que es desencadena amb un gran equip fenomenal a l'Institut-Escola Les Vinyes, un centre de la xarxa d'instituts innovadors de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'Institut-Escola Les Vinyes es basa en un motor de tres parts: treball en les assignatures, el treball globalitzat i el treball per projectes. Per poder desenvolupar-lo, han transformat el currículum, les metodologies i l'avaluació. També han repensat les funcions i els rols dels alumnes i professors. I, com si fora poc, han redefinit la directiva i estructura organitzativa del centre. Sembla impossible, però que ho estan fent!

Aquesta és l'entrevista extreta del blog tiching: http://blog.tiching.com

Transformar el currículum, la metodología y la evaluación. ¿Es posible hacerlo desde cada centro?
Es posible hacerlo, sin duda. Los márgenes que ofrece la legislación y la normativa son mucho más amplios de lo que el colectivo supone. Los verdaderos límites los tenemos los docentes y las familias. Los tenemos en nuestra concepción de la escuela, de lo que es enseñar y aprender, de lo que entendemos por currículum, metodología y evaluación.
De hecho, no es que sea posible, es que es imprescindible. Si queremos una escuela mejor, no podemos mantener el sistema estático. En el Institut-Escola Les Vinyes lo estamos haciendo.
¿Qué resultados obtenéis?
Obtenemos resultados diferentes, que no es poco. La transformación de la educación debe obedecer a un propósito. El nuestro es ofrecer una educación personalizada que prepare a los alumnos para una sociedad más global, abierta, digital, ética y justa. Queremos ciudadanos empoderados, con iniciativa y capaces de actuar éticamente en un mundo complejo. No sabremos si lo habremos logrado hasta que nuestros alumnos se desenvuelvan fuera de la escuela. Pero que aprenden otras cosas, de eso, no tengo ninguna duda.
¿Hay que convertir los simulacros propuestos hasta ahora (ejercicios de libros de texto, los ejemplos, etc.) en experiencias reales aplicadas por los alumnos?
Toda experiencia es real para el alumno. El problema es que lo “real” es demasiado escolar, demasiado incrustado en un sistema que no se parece en nada a lo que sucede fuera de la escuela. En la vida no hay exámenes, hay situaciones problemáticas a resolver, por ejemplo. Nosotros tratamos de combinar las clases activas, las preguntas relevantes y los proyectos transversales. Un motor de tres tiempos que trata de ir más allá del sonsonete exposición magistral, ejercicios, deberes y examen.
¿Qué papel tienen los alumnos en estas experiencias?
Un papel central. En las clases, en las preguntas relevantes y en los proyectos. Los alumnos son el sujeto activo de su aprendizaje, así que toda nuestra actividad está centrada en el alumno. Al menos, ese es nuestro reto.
¿Qué papel tienen los docentes en un proyecto de semejante envergadura?
Los docentes son el motor del Institut-Escola Les Vinyes. Sin su compromiso y su trabajo exigente, nada de esto sería posible. En nuestro centro los profesores están más allá de su “zona de confort”. Un entorno deliberadamente innovador es muy exigente con la plantilla. No es un sitio convencional, sin duda. Esto nos permite atraer a profesores con talento, con ganas de transformar la escuela. A veces es duro, pero siempre es estimulante. ¡Es la diferencia entre practicar senderismo y hacer alta montaña!
¿Quién lleva la iniciativa o “tira del carro”?
Nadie tira del carro: el carro somos todos. Algunos tenemos más experiencia, pero sin las aportaciones de todos nuestro proyecto es inviable. En Les Vinyes no vas a recibir instrucciones, vas a tener que trabajar con tu equipo, aportar tu iniciativa y ayudar a los demás. A cambio, vamos a acompañarte, a hacerte crecer profesionalmente y a colaborar contigo para conseguir un propósito común.
No todo el mundo es capaz de esto de entrada. Pero se puede aprender. Si queremos alumnos autónomos y comprometidos, necesitamos profesores así.
¿Cómo se organizan los equipos docentes?
Los equipos docentes tienen libertad y responsabilidad a partes iguales. Son el núcleo del Proyecto Educativo. Cada docente está asignado a un único equipo docente, así que muchos damos más de una asignatura. Así trabajamos siempre con los mismos alumnos y los mismos colegas: todos somos tutores, planificamos juntos los trabajos globalizados (preguntas relevantes) y los proyectos. En realidad, Les Vinyes son seis equipos docentes compactos, auto liderados e independientes. Los equipos no rinden cuentas al equipo directivo, las rinden a los alumnos y a sus familias. Es una organización totalmente horizontal, muy atípica.
¿Qué pautas darías a los equipos directivos que se proponen transformar la metodología de sus centros?
No creo que un equipo directivo pueda transformar un centro, así, sin más. El equipo directivo puede encabezar un proyecto común, darle forma y generar sinergias. Pero necesitas un colectivo comprometido y un propósito compartido para cambiar un centro. No soy capaz de dar pautas, sinceramente. En general creo que se habla demasiado y se actúa poco. Todo el mundo espera que los cambios vengan del entorno, de los otros agentes, de la administración, de las tecnologías, etc. Los cambios vienen de nosotros, comprendiendo más profundamente la educación, proponiendo un destino, asumiendo riesgos y trabajando duro. Innovar es sangre, sudor y lágrimas. Aunque, a veces, las lágrimas son de risa.
¿Y a aquellos docentes a los que les gustaría que su centro cambiara?
Los docentes deberían trabajar en equipo y dejar de ir por libre. Si quieres cambiar tu centro, busca aliados y ponte al frente de tu departamento, de tu equipo docente o de tu claustro. Uno no decide liderar, pero puede arremangarse y comprometerse. Y si nadie te sigue, será por algo. Puede que todavía no estés preparado o que no estés en el sitio adecuado. A veces, hay que cambiar de centro. Lo dicho, cambiar un centro educativo es complejo y exige mucho, hay que pasar de las palabras a los hechos.
¿De qué manera introducís las nuevas tecnologías en las aulas?
Lo más complicado ha sido conseguir la infraestructura y el equipamiento. La Generalitat nos tiene bastante abandonados, nos proporciona la fibra óptica y poco más. Nos hemos apoyado mucho en la administración local y en la comunidad educativa. En cada promoción hacemos un salto cualitativo en temas tecnológicos. Las competencias digitales del profesorado también están en la agenda, así que también vamos “digitalizando” al profesorado. En realidad, la tecnología la damos por normalizada. No es un tema central, simplemente tratamos de aprender y educar con herramientas y entornos digitales, tanto alumnos como docentes.
¿Cómo favorecen las TIC a la implantación y desarrollo del proyecto en el aula?
Las TIC son imprescindibles para la mayoría de nuestros proyectos: hacer un cortometraje, montar una exposición, publicar una revista, crear un talk show televisivo… no se puede hacer con libretas y bolígrafos. Las TIC son nuestro entorno de trabajo natural, son nuestras herramientas de comunicación y productividad. El mundo es con tecnología, la escuela debe serlo.


Font: http://blog.tiching.com/boris-mir-si-queremos-alumnos-comprometidos-necesitamos-docentes-asi/

Ebook: Viajes al futuro de la educación

Avui en dia un alumne que entra a l'escola amb 3 anys en el 2015, sortirà d'ella en el 2030. Vos heu demanat mai com serà el món en aquest any? Estem preparant als alumnes per això?

Viajes al futuro de la educación és un llibre digital de n'Axel Rivas que sintetitza els grans canvis en marxa a nivell mundial amb l'ús intensiu de la tecnologia en la política educativa. És un llibre d'experiències, que analitza una multiplicitat d'exemples concrets d'innovacions que estan transformant la manera com pensem i fem l'educació. El llibre no només planteja els debats i els casos més representatius d'un nou temps educatiu, sinó que presenta eines per reprendre aquests canvis en el planejament de l'educació. Les experiències relatades estan en ple moviment. Per això el llibre està ple d'imatges, vídeos i enllaços per continuar la seva lectura en un format més interactiu, des de les computadores, pastilles o mòbils, amb la possibilitat de difondre i comentar en les xarxes socials.

Sense cap dubte és un llibre molt recomanat per tots aquells que estiguin interessants per l'educació i el seu futur.

http://cippec.org/viajesalfuturodelaeducacion/

Aprenentatge per projectes

L'aprenentatge basat en projectes és una metodologia que permet als alumnes adquirir els coneixements i competències clau en el segle XXI mitjançant l'elaboració de projectes que donen resposta a problemes de la vida real. Els alumnes es converteixen en protagonistes del seu propi aprenentatge i desenvolupen la seva autonomia i responsabilitat, ja que són ells els encarregats de planificar, estructurar el treball i elaborar el producte per a resoldre la qüestió plantejada. La tasca del docent és guiar-los i donar-los suport al llarg del procés. Aulaplaneta.com ens mostra com aplicar en deu pases l'aprenentatge basat en projectes mitjançant un senzill vídeo tutorial.




APLICA EN 10 PASES AQUESTA METODOLOGIA:

1.  Selecció del tema i plantejament de la pregunta guia. Tria un tema lligat a la realitat dels alumnes que els motivi a aprendre i et permeti desenvolupar els objectius cognitius i competencials del curs que busques treballar. Després, planteja'ls una pregunta guia oberta que t'ajudi a detectar els coneixements previs sobre el tema i els convidi a pensar què han d'investigar o quines estratègies han de posar en marxa per resoldre la qüestió. Per exemple: Com concienciarías als habitants de la teva ciutat sobre els hàbits saludables? Quina campanya realitzaries per donar a conèixer als turistes la història del teu municipi? És possible la vida a Mart?
2. Formació dels equips. Organitza grups de tres o quatre alumnes, perquè hi hagi diversitat de perfils i cadascun exerceixi un paper.
3. Definició del producte o repte final. Estableix el producte que han de desenvolupar els alumnes en funció de les competències que vulguis desenvolupar. Pot tenir diferents formats: un full, una campanya, una presentació, una investigació científica, una maqueta ... Es recomana que els proporcionis una rúbrica on figurin els objectius cognitius i competencials que han d'assolir, i els criteris per avaluar-los.
4. Planificació. Demaneu-los que presentin un pla de treball on s'especifiquin les tasques previstes, els encarregats de cadascuna i el calendari per realitzar-les.
5. Recerca. Has de donar autonomia als teus alumnes perquè busquin, contrastin i analitzin la informació que necessiten per realitzar el treball. El paper del mestre és orientar i actuar com a guía.
6. Anàlisi i la síntesi. Ha arribat el moment en què els alumnes posen en comú la informació recopilada, comparteixin les seves idees, debateixin, elaborin hipòtesis, estructurin la informació i busquin entre tots la millor resposta a la pregunta inicial.
7. Elaboració del producte. En aquesta fase els estudiants hauran d'aplicar el què han après en la realització d'un producte que doni resposta a la qüestió plantejada al principi. Anima'ls a desenvolupar la seva creativitat.
8. Presentació del producte. Els alumnes han d'exposar als seus companys el que han après i mostrar com han donat resposta al problema inicial. És important que comptin amb un guió estructurat de la presentació, s'expliquin de manera clara i donin suport a la informació amb una gran varietat de recursos.
9. Resposta col·lectiva a la pregunta inicial. Un cop concloses les presentacions de tots els grups, reflexiona amb els teus alumnes sobre l'experiència i convida'ls a buscar entre tots una resposta col·lectiva a la pregunta inicial.
10. Avaluació i autoavaluació. Finalment, avalua el treball dels teus alumnes mitjançant la rúbrica que els has proporcionat amb anterioritat, i demana'ls que s'autoavaluïn. Els ajudarà a desenvolupar el seu esperit d'autocrítica i reflexionar sobre els seus errors o errors.

Font: http://www.aulaplaneta.com

Educar en valors, empatia i solidaritat.

Què és la solidaritat? Quan es diu que una persona és solidària? Com es pot educar als infants per què siguin solidaris?

La solidaritat és un valor que es pot definir com la presa de consciència de les necessitats dels altres i el desig de contribuir i de col·laborar per a la seva satisfacció. Es tracta d'un valor que cal fomentar tant en la família com a l'escola, així com en altres àmbits. Els nens no neixen solidaris, la solidaritat s'ensenya als nens a través de moltes formes i en diferents situacions quotidianes.

No cal anar a Àfrica per ser solidari, sinó pega una ullada a l'experiment que realitzen aquests joves solidaris en els carrers de Nova York:

Aquí vos deix 10 consells per ensenyar als infants a què siguin solidaris:

1- La solidaritat ha de ser ensenyada i transmesa als nens sobretot a través de l'exemple. Els pares han de exercitar la solidaritat entre ells, amb els seus fills, veïns, amics i altres familiars. És l'exercici que més fomenta la interiorització dels valors en els nens.

2- Cal que els pares ensenyin als seus fills a posar-se al lloc de l'altre i això pot començar per ells mateixos. A partir dels 2 anys d'edat, els infants ja comencen a tenir més consciència de l'altre, de conductes com el compartir, assistir, col·laborar, ajudar, etc. Aquest és un bon moment per començar.

3- Ser solidari ha de ser una regla com les altres normes d'educació.

4- És molt important la comunicació entre pares i fills. La comunicació fomenta la confiança dels nens als ensenyaments i a la transmissió de valors dels seus pares.

5- És recomanable que els pares parlin als seus fills del que està bé i malament, com també del que l'altre li agradaria i què podrien fer ells per col·laborar, per ajudar o cooperar.

6- Una educació permissiva o autoritària no és un canal ideal per a la transmissió de valors. Per promoure valors prosocials com la solidaritat, cal que el nen rebi una educació més democràtica, en un entorn afectiu i comunicatiu positiu, que l'infant tengui llibertat per expressar-se.

7- Comentar amb els fills algunes situacions o esdeveniments que reforcen la tasca solidària d'alguna persona i el que s'ha aconseguit gràcies a aquesta. Així, estarem promovent aquest valor tan important.

8- A l'escola, s'ha de treballar l'empatia en els nens, és a dir, s'ha de despertar la preocupació pels altres. Que ajudin als petits a portar la motxilla, que comparteixin material escolar als que s'hagi oblidat, que es preocupin per algun company que estigui malalt, ...

9- La solidaritat és un altruisme que s'aprèn i es reforma amb la pràctica i l'exercici.

10- Es fomenta la solidaritat combatent gestos, actituds i conductes egoistes, còmodes, intolerants, ..., en els infants.

Fue bonito mientras duró. La meva experiència a Beat Ramon Llull Inca.

Acaba, i de manera molt emotiva, la meva estada a la  meva escola, a Beat Ramon Llull.

Han estat uns mesos fabulosos i plens d'experiències. L'oportunitat que se me va brindar com a tutor de 4t i membre del departament d'orientació, no m’ha deixat de sorprendre ni ensenyar dia darrera dia. Se m'ha mostrat la cara més bonica del que és aquest fantàstic ofici. Del primer fins al darrer dia, he après molt de tots i cada un dels infants així com del claustre de grans professionals i companys. És per això que no puc deixar passar aquesta oportunitat per agrair i donar les gràcies per deixar-me fer feina en total llibertat, per confiar en mi i escoltar les meves idees utòpiques, experimentar, provar, equivocar-me i tornar-me a equivocar, i sobretot satisfer la meva passió per l’educació.

 Sé que no és un adéu, ni tant sols fins una altra, perquè no puc tancar una porta a un portal on mai l'hi he tengut, perquè Beat Ramon Llull sempre ha estat, és i serà la meva escola.

 

CREAR I INNOVAR EN L'AULA. 9 claus per provocar la curiositat.

No és difícil observar aules on el llibre de text és la base de l'ensenyament, on els alumnes continuen realitzant una sèrie d'exercicis repetitius i on fet i fet el que compta és una sèrie d'exàmens memorístics.

No obstant, també és fàcil trobar pràctiques docents on l'alumne té un paper actiu a l'aula. Espais on s'alterna la pissarra amb una altra sèrie d'activitats, dins i fora de l'aula, amb una finalitat: crear per aprendre i aprendre per crear. Docents que es replantegen les seves programacions, dissenyen i experimenten noves vies -innovadores- per arribar a l'alumne.
 

 Sembla que legisladors i dirigents, amb escassa visió de futur i del present, no han advertit que un dels objectius de l'educació passa per emocionar i motivar l'alumne perquè aprofundeixi en el seu aprenentatge. Per això, la creativitat i innovació són magnífiques eines per assolir aquests propòsits.

Modificar currículums de les matèries en base a diferents continguts i càrregues lectives diverses, no suposa cap avanç en aquest aspecte. Fins i tot, estem retrocedint si apliquem revàlides o proves diagnòstiques que només ens porten a ensenyar buscant uns resultats uniformes.
 

Al meu entendre, a través de les següents accions, podem apropar-nos a l'objectiu anteriorment esmentat:

• Provocar la curiositat
• Activar l'alumne: protagonista a l'aula
• Aprendre de forma significativa

Provocar la curiositat és tasca complicada, però fonamental, per captar l'atenció de l'alumne. La neurociència i l'experiència ens diuen que un alumne curiós aprèn de manera natural més fàcilment. Però, com encendre la curiositat? Francisco Mora en el seu llibre "neuroeducación" (2013) ens ofereix diversos recursos:

1. Començar la classe amb alguna cosa provocadora: frase, dibuix, pensament ...

2. Presentar un problema quotidià al principi de les classes per despertar l'alumne.

3. Crear una atmòsfera per al diàleg per part dels alumnes, que els alumnes no es vegin qüestionats.

4. Donar temps perquè algun alumne desenvolupi algun argument i es vegi així motivat per trobar solució al problema plantejat davant els altres.

5. Incentivar a què l'alumne plantegi problemes de forma espontània.

6. Introducir elements durant la classe que impliquin incongruència, contradicció, novetat, sorpresa, complexitat, desconcert, incertesa ...

7. Procurar la participació activa de l'estudiant
  
8. Reforçar el mèrit i l'aplaudiment davant d'una bona pregunta o resolución

 9. Modular o guiar però no dirigir la recerca de respostes i menys proporcionar la resolució del problema

A aquestes nou propostes, li afegiria l'humor com a ingredient fonamental a l'aula. Un humor que pot servir per provocar, transgredir, trencar el gel o acostar-nos a l'alumne. Un acostament vital per aproximar-nos a través de les emocions; si aconseguim emocionar l'aprenentatge fluirà irremediablement.

D'altra banda, tenim l'opció d'activar l'alumne a l'aula: l'alumne com a protagonista del procés d'ensenyament i aprenentatge. És imprescindible que l'alumne reflexioni, llegeixi, discuteixi, utilitzi eines TIC o TAC i elabori els seus propis continguts. Passar de l'alumne espectador a un alumne actiu que, a més d'aprendre del docent, és capaç de produir recursos propis de qualitat i de reflexió.

L'ús de metodologies actives és un mitjà bàsic per brindar aquest paper protagonista a l'alumne. L'aprenentatge per projectes, l'aprenentatge cooperatiu, l'aprenentatge-servei, l'aprenentatge basat en problemes, el desenvolupament de les intel·ligències múltiples, el pensament visual, etc. són possibilitats a la nostra disposició per abandonar la pissarra o la còmoda cadira del professor i posar-nos a treballar amb els alumnes.