CREAR I INNOVAR EN L'AULA. 9 claus per provocar la curiositat.

No és difícil observar aules on el llibre de text és la base de l'ensenyament, on els alumnes continuen realitzant una sèrie d'exercicis repetitius i on fet i fet el que compta és una sèrie d'exàmens memorístics.

No obstant, també és fàcil trobar pràctiques docents on l'alumne té un paper actiu a l'aula. Espais on s'alterna la pissarra amb una altra sèrie d'activitats, dins i fora de l'aula, amb una finalitat: crear per aprendre i aprendre per crear. Docents que es replantegen les seves programacions, dissenyen i experimenten noves vies -innovadores- per arribar a l'alumne.
 

 Sembla que legisladors i dirigents, amb escassa visió de futur i del present, no han advertit que un dels objectius de l'educació passa per emocionar i motivar l'alumne perquè aprofundeixi en el seu aprenentatge. Per això, la creativitat i innovació són magnífiques eines per assolir aquests propòsits.

Modificar currículums de les matèries en base a diferents continguts i càrregues lectives diverses, no suposa cap avanç en aquest aspecte. Fins i tot, estem retrocedint si apliquem revàlides o proves diagnòstiques que només ens porten a ensenyar buscant uns resultats uniformes.
 

Al meu entendre, a través de les següents accions, podem apropar-nos a l'objectiu anteriorment esmentat:

• Provocar la curiositat
• Activar l'alumne: protagonista a l'aula
• Aprendre de forma significativa

Provocar la curiositat és tasca complicada, però fonamental, per captar l'atenció de l'alumne. La neurociència i l'experiència ens diuen que un alumne curiós aprèn de manera natural més fàcilment. Però, com encendre la curiositat? Francisco Mora en el seu llibre "neuroeducación" (2013) ens ofereix diversos recursos:

1. Començar la classe amb alguna cosa provocadora: frase, dibuix, pensament ...

2. Presentar un problema quotidià al principi de les classes per despertar l'alumne.

3. Crear una atmòsfera per al diàleg per part dels alumnes, que els alumnes no es vegin qüestionats.

4. Donar temps perquè algun alumne desenvolupi algun argument i es vegi així motivat per trobar solució al problema plantejat davant els altres.

5. Incentivar a què l'alumne plantegi problemes de forma espontània.

6. Introducir elements durant la classe que impliquin incongruència, contradicció, novetat, sorpresa, complexitat, desconcert, incertesa ...

7. Procurar la participació activa de l'estudiant
  
8. Reforçar el mèrit i l'aplaudiment davant d'una bona pregunta o resolución

 9. Modular o guiar però no dirigir la recerca de respostes i menys proporcionar la resolució del problema

A aquestes nou propostes, li afegiria l'humor com a ingredient fonamental a l'aula. Un humor que pot servir per provocar, transgredir, trencar el gel o acostar-nos a l'alumne. Un acostament vital per aproximar-nos a través de les emocions; si aconseguim emocionar l'aprenentatge fluirà irremediablement.

D'altra banda, tenim l'opció d'activar l'alumne a l'aula: l'alumne com a protagonista del procés d'ensenyament i aprenentatge. És imprescindible que l'alumne reflexioni, llegeixi, discuteixi, utilitzi eines TIC o TAC i elabori els seus propis continguts. Passar de l'alumne espectador a un alumne actiu que, a més d'aprendre del docent, és capaç de produir recursos propis de qualitat i de reflexió.

L'ús de metodologies actives és un mitjà bàsic per brindar aquest paper protagonista a l'alumne. L'aprenentatge per projectes, l'aprenentatge cooperatiu, l'aprenentatge-servei, l'aprenentatge basat en problemes, el desenvolupament de les intel·ligències múltiples, el pensament visual, etc. són possibilitats a la nostra disposició per abandonar la pissarra o la còmoda cadira del professor i posar-nos a treballar amb els alumnes.